Em fascina la dama negre que em trastorna els sentits,silenci, grills, cançons de taverna que venen de lluny
la nit amics, la nit, vella amiga indispensable
que et fa de còmplice i de delatora a la vegada
que t’alça en braços i et deixa caure si a ella li ve de gust,
que t’emborratxa i et tortura i et fa salvatge,
la nit amics, la punyetera nit que t’embriaga.
Se senten de lluny els petards i el crepitar de les fogueres,
sento l’olor de la coca i el soroll de l’ampolla de cava
i m’estiro a veure les estrelles, és la calorosa nit de sant Joan
que de puntetes ens anuncia l’arribada de l’estiu.
La nit amics, la excitant nit més curta de l’any.
I de sobte el silenci que et deixa inert als llençols,
tant sols el lladruc d’un gos fascinat per la lluna plena.
I tot es torna poesia senzilla als teus ulls al•lucinats
i entres sense adonar-te al mon dels somnis de nit
que et fan volar i t’allunyen de crisis i desastres,
la vida es modela al teu gust amb escenes delicioses
protegides per la fragilitat seductora de la nit.
La nit amics, la nit, una caixeta de tresors infinits.
