23.3.11
20.3.11
L'ESTACIÓ
![](http://2.bp.blogspot.com/-nQh1mcaCLqg/TYaBkXhcFiI/AAAAAAAAAu0/wGKZDCCOWQ4/s320/esy-000856020.jpg)
com cada primavera un ramet de flors ben grogues,
inundant les petites escletxes del camí asfaltat.
Ha florit l’ametller, el perer, el presseguer,
als vells cirerers i la morera despunten fulles,
omplint cada racó del barri de tendra pau.
Corra l’aigua alegre per la riera després del llevant
i els rierols de la comarca supuren aigua i humitat.
Un paradís prop de la mar mediterrània...
Cauen bombes a les portes del paradís,
a poc quilometres del meu hort i els cirerers,
els dictadors, segueixen matant i reprimint ,
segueixen torturant el seu poble en nom del seu poble...
quina gràcia!!!.
Prop del meu ramet de flors groguenques
un tirà fastigós bombardeja els ametllers i les oliveres,
i esquinça cruelment la meravella que ens regala la estació.
Amb el seu pútrid alè, amb la seva sola presència,
converteix la lluminosa primavera, en un hivern fred i cruel.
I jo sec al portal de casa, i veig els avions creuant el cel
avions de guerra engalanats de sang i d’ira. Els bons, en diuen...
I miro el presseguer, el perer, l’ametller, els cirerers
i voldria ser un d’ells, traient fulles, fruits, germinant-me a sobre...
18.3.11
JAPÓ-MARÇ-2011
![](http://2.bp.blogspot.com/-tExamLqvAwQ/TYOU342NysI/AAAAAAAAAus/CGfxmK8gTAM/s320/wr0290960.jpeg)
i el nen va quedar moll per dins, per fora.
Marxaven lluny les il•lusions navegant a llocs incerts,
i amb ells, tota la traça i astúcia papiroflèxica.
Va quedar el nen sol i trist sota la pluja àcida,
amb els ulls esquinçats pel vent i la penúria.
Va quedar només runa prop d'ell , tristesa encomanadissa,
i lluny, massa lluny, la protecció dels pares
engolits per la força salvatge de la natura capritxosa.
Massa lluny tot per ser real. Massa real tot per ser tant cruel.
16.3.11
TRISTESA
![](http://4.bp.blogspot.com/-4sh1OoSwSQk/TYDbWZLAaWI/AAAAAAAAAuk/1kDMCcaqp9o/s320/esy-000167635.jpg)
I si molt m’apures, ni motius.
Tant sols d’intentar-ho
els músculs maxilo facials
es neguen a tant estúpid moviment.
Ben pensat, només tinc ganes de dormir,
d’abstraure’m de tot i de tothom,
i caure en el forat del no res del son.
Potser demà quan obri els ulls,
tot serà d’un color més divertit,
els ocells cantaran enlloc de defecar-me,
i la primavera esclatarà com una rosa.
Entre tant, i si no us fa res, tant sols avui
deixeu-me submergir en la placidesa
dels bassals de la meva desolació.
15.3.11
SANT PERE DE RODES
Dalt d’un turó sonen campanes
a sota el Port, a dalt el cel,
al seu voltant natura salvatge.
i en cada pedra gravat en or
la nostra història, la nostra parla.
CASTELLERS
Lluita desigual
entre el muscle i l’equilibri.
Amunt, amunt, sense aturar
tant sols nosaltres, en som el límit.
Freguem el cel que és infinit,
gratem estels amb les puntes dels dits
entre el muscle i l’equilibri.
Amunt, amunt, sense aturar
tant sols nosaltres, en som el límit.
Freguem el cel que és infinit,
gratem estels amb les puntes dels dits
3.3.11
ET VESTIRÉ, SI CAL...
![](http://2.bp.blogspot.com/-_pf_qUkshtQ/TW-7LKBIwFI/AAAAAAAAAuE/RG1kGhYFprY/s320/ibk-1699711.jpg)
amb draps de nina de porcellana,
amb lluentons de cantant de rock,
o tanmateix un vestit roig
com la dona de la pelicula.
I sinó, amb un vaporós vestit blanc
perquè t'aturis a les sortides d'aire
i veure't flotar com a l'espai.
Et vestiré de fantasia per recordar-te,
i si se m'esborra algun traç,
et vestiré de nuesa que és com et presento,
un vestit de pell per abraçar-te.
IN CORPORE
![](http://3.bp.blogspot.com/-LDspzQ6JlqY/TW-6YY9c9GI/AAAAAAAAAt8/fX2uR0YtIFo/s320/ssd-1574r-35168.jpg)
esquinçant cortines glaçant mirades
i com un tifó violent i implacable
ens roba l'alegria i l'esperança.
Com un baf fastigosament latent
ens entel·la i ennubola la mirada,
ens furta les ganes de somrire
ens deixa secs i infinitament sols i buits.
Amb la seva falç esmolada
ens recorda l'efimer que és tot
com el blat que neix el maig i mor el juny,
com les tempestes sobtades de l'estiu,
com el pas del temps que camina
ferm i incombustible a pas de formiga
i vist de lluny ens sembla un avió supersònic
que passa veloç davant els nostres ulls tristos i estorats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)