ALZHEIMER

De sobte
m’he oblidat del meu nom,
de les coses que m’agraden,
de les coses que odio,
del meu equip de futbol,
m’he oblidat dels fills i les nores,
de raspallar-me les dents,
dels menjars que m’agraden,
de la llum dels colors
de la olor de les flors
de la brillantor dels estels...
del sabor d’una Damm.
He oblidat les paraules,
el teu somriure bonic
no se que és enfadar-se,
no recordo ni un dels amics.
No se que és enamorar-se,
ni els amors que he tingut,
si fa molt que no plou,
ni l’últim ple de la lluna,
ja cap capvespre em commou...

Un tel esgarrifós se m’ha endut la memòria,
i ara em dones la mà i resseguim els camins
que ni tant sols recordo, que son nous per a mi.

No em deixis anar de la mà, amiga,
necessito un estímul que m’arrapi a la vida.