19.7.14

POETA D’IMATGES

De les mans al niu,
del niu a l’arbre
de l’arbre a la vida,
que retorna a l’arbre
i passant pel niu,
es bressola a les mans
i recomença triomfant
en el cos de tot aquell
que sap captar-ne l'instant

18.7.14

SUE ELLEN

La gata dorm sobre l’estora
en aquesta tarda calorosa,
s’estira i badalla seductora,
a ella res no la destorba.
La gata dorm com una nina
ara que arrenca una tempesta,
plou i fa sol, i ella es pentina,
mirant la pluja a  la finestra.

10.7.14

DESESPERADAMENT.....em cago en la mare que els va parir....


Deixeu en pau als nens,
traieu les vostres mans llardoses
de la fràgil naturalesa dels infants.
Allunyeu les vostres fastigoses armes
de la tendresa de les seves ments,
foragiteu les vostres idees fanàtiques
dels seus jocs i les seves rialles...
Deixeu en pau els nens. Fills de puta!!!
No els poseu davant els tancs
com una punyetera carn de canó.
No els ompliu el cap d’idees corruptes.
No poseu els seus cossos mutilats
davant les vostres càmeres televisives
com a arguments de venjança.
Deixeu en pau els infants!!!
Fills de mala mare, errors de la natura,
que en la vostra mort us persegueixin
les nostres memòries.

Com deia el mestre.

9.7.14

M’he assegut al teu costat,
en el banc de color lila del parc,
aquell que és a tocar de les enfiladisses,
i he lligat els teus llavis als meus
las teves mans a les meves,
 els teus somnis als meus,
i així, de manera plàcida hem passat la tarda
entre plugim tènue i paraules d’amor
fins que ens ha il•luminat l’arc de Sant Martí.

6.7.14

TORMENTA


Avui ha plogut
i totes i cada una de les gotes
de la gran, de la terrible tempesta
portaven el teu nom líquidament inscrit.
De manera efímera m’he amarat de tu,
he deixat que les llargues pestanyes
s’enganxessin de manera sorprenent
les unes a les altres plenes de gotes d’aigua.
He deixat que la meva camisa de gassa
mostrés de manera nítida el meu tors
passat de quilos i també d’anys.
He deixat que el meu cap mancat de pel
es convertís en una piscina sense trampolí,
que els meus peus s’entollessin més del compte.
M’he amarat de tu, del teu nom, del teu riure,
de les teves ganes contagioses de viure.
Després, ha sortit el sol i t’he imaginat nua,
i aleshores, tot en mi s’ha assecat i renascut...