30.4.14

UN SEGON


Només un instant
es van creuar els nostres ulls
després d’una tarda curta i fugaç.
Tant sols un nano-segon
la teva llum va creuar el meu paral·lel,
el teu somriure va inundar el meu meridià,
les teves corbes van contornejar la meva àuria,
el teu esperit, va inundar la meva ànima.
Només aquest instant, aquest sospir
va valer per omplir de colors
un dia ple de grisos i marrons. 

27.4.14

MENTRE EM MIRAVES

Et vaig voler fer una poesia mentre em miraves,
com si lligar frases mirant-te fos feina fàcil.
Se m’enredaven les paraules als dits
com esbarzers a les cames en un passeig de primavera.
Volia dir-te tantes coses que l’embut de l’enteniment
se’m va embussar com les clavegueres en dia de pluja,
com se m’embussa el sentiment, veient-te somriure,
veient-te els ulls, el cos, els cabells...
Et vaig voler fer una poesia en directe,
com si fos fàcil escriure’t mentre m’estàs mirant

21.4.14

MENTRE ESPERO QUE S'ARREGLI PER SORTIR... -vaig començar a escriure llibres, esperant que la dona s'acabés d'arreglar per sortir...- Groucho Marx

Lluny ja d’aquell moment
en que de manera estrident
el despertador ha sonat
abans que el gall, abans que el sol
abans que la matinada treies el nas.
I segueixo assegut a la taula
amb el cafè amb llet i torrades,
i us confesso que he llegit el diari dos vegades,
que he fet tota la volta a les noticies
d’aquella tele on el 3/24 volta i volta,
parlant de terratrèmols, i desgràcies,
i ella segueix tancada al lavabo,
primer les dents, després la cara,
ara les mans i les cremetes,
deu dits bellugadissos movent-se arran d’ulls,
un pinzell que de manera subtil arrissa pestanyes...
I jo ingenu pregunto...”falta molt?”
i una veu suau i tranqui-la em contesta,
“ja quasi estic”............i silenci.......
I jo que començo a llegir els pilars de la terra,
pensant que potser en llegiré un capítol sencer,
I ella que es posa una tovallola al cap
en forma de farcell i s’esbandeix no se què,
i jo que llenço les escombraries,
les del groc, les del verd, les del blau...
tot ben classificat, total, tinc temps,
ja que he ACABAT, els pilars de la terra,
i ella que agafa la planxa del cabell
i aquella olor de torrada socarrimada,
i jo que no goso preguntar si sortirem avui o no...
i aleshores....com una brisa, com un murmuri,
com un refotut huracà...sona “ell”, el meu enemic...
zuuuuuuuuuuuuuummmmmmmmmmmmmm
zuuuuuuuuuuuuuummmmmmmmmmmmmm,
l’assecador de cabell....i s’atura i penso, ara si..
i ara no, altra vegada zuuuuuuuuuuuuuummm
i jo que recordo aquell dia en que decidit, vaig marxar
deixant-la en el seu lavabo, i quan vaig tornar
al cap de dos dies, encara hi era...
I ara que s’acaba el zummmmmmmmmmmmmm
falta el toc de màgia del pintallavis,
i jo que pregunto....”ja, carinyo?”
i ella que em respon....si em poses nerviosa, tardaré més!!!
més!!!! més!!!! MÉS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Mentre espero que s'arregli per sortir, he fet aquesta poesia
que retocaré i retocaré, les vegades que em plagui,
perquè de temps....me’n sobrarà...

20.4.14

ATRAPAT EN EL TEMPS


Ressorgir del temps que t’atrapa les entranyes
com un pobre aprenent d’Au Fènix,
trencant la terra que et tenalla,
desbordant amb l’instint la matèria que t’enfonsa.
Proposo ressorgir, com aprenentatge de la vida,
com eina indispensable per esborrar errors comesos.
Proposo una nova era basada en la matèria
que es nega de manera obstinada a seguir sent no-res,
a seguir sent mitja persona, mig animal, mig natura,
a deixar de sentir-se atrapat per un passat cruel,
i alhora, per un futur ple d’esperança...

18.4.14

ELOGI DEL CAOS


M’agrada el desordre,
en totes les seves facetes,
en qualsevol de les seves formes.
Aquell desordre perfecte
en el que ho trobes tot,
“perquè tot ha de ser per aquí,
si no ho ha tocat ningú, es clar”.
M’agraden les taules atapeïdes de coses,
com restes d’un naufragi en alta mar
o parada d’objectes als mercats
on poder triar, remenar i si hi ha sort,
trobar a la primera el que buscaves.
M’agrada el desordre mental,
avui penso això, però just l’endemà,
me n’adono que n’estava equivocat,
i penso absolutament el contrari.
M’agrada interrogar-me constantment,
i fer-ho des de el desordre més absolut,
confonent idees, passant d’un tema a l’altre,
com el naufragi, o la taula atapeïda.
M’agrada el desordre en la gent,
que es revoltin, que emprenyin, que molestin,
amb el que sigui, crestes al cabell,
còctels molotov, o caixers xucladors
que escupen fum enlloc de diners
ni que sigui per un dia, o dos o tres.
M’agrada el desordre en el vestir
en el parlar, en el discutir, en fer poesia,
en menjar, en beure, o en dormir...
En canvi quan et miro
veig els ulls ordenats,
les dents precises,
els cabells d’assecador,
el coloret a la cara,
la samarreta cenyida,
els pantalons arrapats,
les bambes de caminar... i m’agrades, vés...formes part del meu desordre...

15.4.14

ET RIUEN ELS ULLS

Dos segons abans
que la comissura dels teus llavis
dibuixessin un somriure,
els teus ulls es banyaven en un mar
de rialles encomanadisses.

14.4.14

SI SABÉS...


SI SABÉS...
Si sabés dibuixar, dibuixaria el teu somriure
pintat amb els colors de l'arc de sant martí,
el roig, el taronja, el groc, el verd,
el blau, l'anyil, i el violeta
amb un fons blanc de les teves dents
quan em somrius tan alegre.

Si sabés escriure, escriuria els teus ulls
fent piruetes amb les lletres,
de la a a la zeta, sense deixar-me'n cap,
amb els seus accents, les comes i els punts
amb aquest fons viu i acaramel·lat
quan em mires, entremaliada.

Si fos valent, correria a buscar-te
per viure les teves alegries i tragèdies,
per compartir passejades i besos,
des que et despertessis de matinada
fins que la són t'atrapés,
i adormir-me relaxat al teu costat.

Si sabés dibuixar i escriure amb valentia...

13.4.14

PAPALLONA

Volava  per l’espai de flor en flor,
era un més dels colors de primavera,
de cop s’aturava sobre la ginesta
i semblava una taca ataronjada
enmig d’aquell groc esclatant.
I de sobte, nerviosament emprenia
una nova volada, buscant, no se sap què.
El nen la prengué per una part imprescindible
de les seves ganes malaltisses de jugar,
estirà els dits i amb una rara habilitat
li agafà les ales, que es van desfer en el contacte.
S’acabà el joc, s’acabà el vol, s’acabà la primavera.
La papallona de colors, sense adonar-se,
havia caigut en la seva pròpia trampa.

La seva bellesa cromàtica va esdevenir la seva mort.

11.4.14

SAXO

Embolcallat de notes
tocava el saxo, mentre plovia.
Els meus dits acaronaven una a una
les tecles de l’instrument amb suavitat
amb una passió continguda, nostàlgica.
Lliscaven àgils pel metall llustrós
com si t’estigues acariciant,
una dansa sensual de dits
sobre la teva pell daurada
sobre les teves galtes,
el teu coll,
les teves cuixes,
el teu sexe...
Els llavis besaven la canya
i el meu aire era com un huracà
per poder arribar a la teva llunyania.
La llengua et llepava de lluny
transformant la matussera música
en màgia, en la teva màgia.

10.4.14

VERB

Jo t'estimo,
Tu...t'estimo...
Ell.....T'ESTIMO...
Nosaltres.....t'estimo, t'estimo
Vosaltres.....t'estimo!!!
Ells...també t'estimo.....

Sincerament, crec que t'estimo.

4.4.14

ABANS QUE ET DESPERTESSIS, AQUELLA MATINADA

Abans que et despertessis aquella matinada,
vaig estar mirant-te, amb tota la nuesa a flor de pell.
Vaig resseguir amb la mirada les teves corbes,
els teus ulls clucs, el cabell, les espatlles, els pits,
i em vaig submergir com l’ictineu  en els teus somnis.
Vaig copsar, el teu respirar compassat i melós,
els teus roncs suaus i terriblement seductors,
les teves mans relaxades sota el coixí prop del cap,
les teves cames creuades, el naixement del teu pubis.
Per un instant em va semblar que em miraves,
dins la fascinant curulla intensa dels teus somnis,
i em va semblar que em somreies amb els teus ulls de mel.
Abans que et despertessis aquella matinada,
em va semblar que el mon s’aturava per nosaltres
i de manera intrèpida i sensual et vaig fer l’amor sense tocar-te.