Com un cirurgià
he descavalcat ulls de les seves conques.
He intentat engolir totes les seves belleses.
Com un pidolaire, he mendicat pupil·les,
mirades o simplement instants de llum.
He cercat en cada fotografia una llavor d’or,
una mina del rei Salomó on fer-me ric,
i me n’he fet amb cada descobriment.
I he trobat tresors, i tant que n’he trobat,
i m’he banyat nu en cada mar d’iris,
en cada llambregada d’ulls furtats.
I avui he topat amb tu, que et tinc a prop,
i he descobert que les coses més boniques
són sempre les properes, les nostres.
He vist en tu, la màgia de la joventut,
la insolència de l’adolescència d’antuvi,
i he decidit que potser ja n’hi havia prou,
que havia trobat per fi la meva Nirvana...
fins que uns altres ulls, una altra mirada,
em sedueixi prou per tornar al vaixell
que du a la meva enyorada Itaca...
