Els vorals, són plens de crits.
Els vorals, són plens de roigs,
de grocs, de morats, d’estels.
Als vorals, se sent encara el ventall
repicant del poeta
homosexual,
se senten els crits desesperats,
els cants estripats de l’Ai Carmela
i del “si me quieres escribir...”
del front heroic de Gandesa.
Els vorals són plens de flors
regades a base de llàgrimes,
de banderes i de dignitat.
Els vorals ens criden des de l’ahir,
ens inculpen a tots pel demà.
Els vorals són plens de tu i de mi,
són plens d’ossos que ens recorden
com n’és de miserable, i desgraciat
aquest nostre país....i el seu.
Els vorals ens certifiquen
que l’assasí segueix viu
i els seus, segueixen manant...