LA NIT

Em fascina la dama negre que em trastorna els sentits,
silenci, grills, cançons de taverna que venen de lluny
la nit amics, la nit, vella amiga indispensable
que et fa de còmplice i de delatora a la vegada
que t’alça en braços i et deixa caure si a ella li ve de gust,
que t’emborratxa i et tortura i et fa salvatge,
la nit amics, la punyetera nit que t’embriaga.
Se senten de lluny els petards i el crepitar de les fogueres,
sento l’olor de la coca i el soroll de l’ampolla de cava
i m’estiro a veure les estrelles, és la calorosa nit de sant Joan
que de puntetes ens anuncia l’arribada de l’estiu.
La nit amics, la excitant nit més curta de l’any.
I de sobte el silenci que et deixa inert als llençols,
tant sols el lladruc d’un gos fascinat per la lluna plena.
I tot es torna poesia senzilla als teus ulls al•lucinats
i entres sense adonar-te al mon dels somnis de nit
que et fan volar i t’allunyen de crisis i desastres,
la vida es modela al teu gust amb escenes delicioses
protegides per la fragilitat seductora de la nit.
La nit amics, la nit, una caixeta de tresors infinits.