Avui he estat allí,
arran del precipici
on els somnis s'esquerden.
On les banderes no voleien
per manca de vent,
on les orenetes no volen
perquè la primavera se'ls fa curta,
on els dofins es deixen dur per la corrent
cap a platges poc fondes on encallen.
Allí on els nens no juguen
per simple manca d’alegria,
on sempre guanyen els dolents
com en una peli del far west.
Allí on els ministres fan les festes,
on els corruptes fan xin xin
on les verges se n’alegren de ser-ho,
on els masclistes fatxendegen,
i la gent de bé esta cara a la paret
amb unes enormes orelles de ruc.
Allí on les dones han de parir per collons
encara que ni elles ni el seu cos ho desitgen,
allí on les raons s’imposen, perquè sí,
allí on cada resposta és: perquè no,
allí on cada home lliure és una presó,
una presó de raons, de sentiments
una presó d’alegria, una presó d’amor.
Una presó repugnant i inhumana.
Avui m’he llevat