ESTEL

Gravat de Finucha Prats

Milers d’estels de colors
en aquest Nadal trist i gris.
Una pluja d’estels cromàtics
envaint els fràgils cels blaus
de les fredes nits de desembre.
Fràgils estels acolorits de roigs
a les nits ensangonades de palestina
Estels prenyats de por a totes les cantonades
dels perillosos carrers de Kigali,
on la vida no val absolutament res.
Estels falsos de plàstic reciclat
pels carrers de Manhatan ,
on l’abundància va colze amb colze
amb la pobresa més profunda i abrupte.
Estels pútrids a les espatlles dels militars,
proeses engalanades, plenes d’actes heroics,
d’accions miserables i corruptes.

Un estel, es para sobre una cova desmanegada
d’un país remot, brut i empobrit,
El plor d’un nen que pateix fred
desperta la mula i el bou que l’escalfen.
El pare remuga un improperi
perquè havia agafat el son.
La mare treu el pit eixut i flàccid
i intenta inútilment alletar el nadó...
Tres reis de l’orient descobreixen l’estel
s’aturen embadalits davant la cova
i ofereixen al nadó els seus presents.
Un dels pastors que contemplen l’escena
s’obre la samarra i fa esclatar el cinturó d’explosius...

Segons desprès, només un estel lluent i solitari
fa de mut testimoni, d’un mon que s’ensorra
en la seva pròpia absurditat