![](http://4.bp.blogspot.com/_iyy8opCoidc/TE7pwy9ktQI/AAAAAAAAAms/a5jYtOgKxnc/s320/Concert+piscina-1+copia.jpg)
27.7.10
25.7.10
17.7.10
LA BARCA
![](http://4.bp.blogspot.com/_iyy8opCoidc/TEHUUQffKOI/AAAAAAAAAmE/wawCQTGbIIw/s320/pdu-1591436.jpg)
mar enllà, reptant l’onatge i les gavines.
S’allunya lentament i es fa infinitament petita
com els somnis segons abans de l’albada.
L’horitzó segueix sent per ella inabastable
i els meus ulls s’empetiteixen intentant seguir-la
entre els raigs de sol i el salnitre de l’aire.
Tal com va arribar, la barca desfà els instants
en un incert viatge intrigant cap al no res,
i el vaivé insòlit del seu fràgil balanceig
la retorna a espais encara per explorar,
deixant les meves hores buides i perdudes
i dins l’ànima una enyorança impossible de curar.
6.7.10
JOC DE PELLS
![](http://1.bp.blogspot.com/_iyy8opCoidc/TDNQwXAqpuI/AAAAAAAAAl8/kUTa6HhrrQo/s320/iso-ie181-048.jpg)
que no es coneixien,
un festival de sensacions
envoltades d’espais artificials.
Es coneixien el cos perfectament,
cossos perfectament imperfectes
abandonats a una batalla de salives
d’uns alés totalment desconeguts.
Era un joc ple de mirades engabiades
i instants viscuts a flor de pell.
Potser ningú no podria comprendre-ho
i era per això que ningú no ho sabia.
Però de tant en tant, en plena marinada
els ocells semblaven volar lliures
entre gàbies de vidre i fragàncies de desig.
Tot era pura i cruel fantasia...
Ella el mirava amb ulls il•luminats
i el cabell esbullat per la batalla.
Ell, la mirava trist i derrotat
mentre maldava per trencar tanta distància.
5.7.10
ARRAN D'AIGUA
![](http://2.bp.blogspot.com/_iyy8opCoidc/TDHwrJwK6SI/AAAAAAAAAl0/FwZSqLtszIY/s320/mb-03839701.jpg)
Arran d’aigua
somnies que els problemes s’esborren
que se’ls enduu la corrent i les onades.
Mires lluny
i el pensament et vola horitzó enllà
allí on les sirenes s’engalanen amb perles
per seduir els pescadors enyorats,
i els dofins ballen jotes i boleros amb les gambes.
Et fascina
la salabror del llevant que bufa suau
i tanques els ulls captivada per l’instant
que voldries etern, intacte, perdurable.
Arran d’aigua
ni tant sols recordes la seva mirada,
i aquest instant màgic i hipnotitzador
et deslliura de cap més càrrega
que no sigui la del batec del teu cor
el teu respirar harmònic i pausat,
l’escalfor del sol en la teva pell,
i el teu pensament navega lluny
a llom del veler blanc i lleuger
que et porta entre somnis a la teva anhelada Itaca.
4.7.10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)