19.4.15

LA SENYERA

Remenant per l’armari
he trobat la meva primera senyera.
Aquella senyera que em vaig comprar
per anar a la manifestació de 1977,
aquella de la llibertat, amnistia i estatut d’autonomia.
Encara estava enganxada al pal de fregar,
que vaig agafar-li a la mare,
gràcies al discurs nacionalista de:
“per Catalunya mare, fes-ho per Catalunya...”.
L’he agafat entre les meves mans,
és gran, bonica, i sense estels, ni blancs, ni vermells.
Una senyera.

El que més m’ha sorprès de la troballa, són els colors,
cinc barres grogues, però d’un groc meravellós,
i quatre barres vermelles, d’un vermell intens...

Com  es nota que a l’any 1977, no hi havia botigues de xinesos...

3.4.15

DESERT -RELLOTGE DE SORRA-


 No sabia per quin mal averany era allí.
    Se li ensorraven els peus en la sorra
         i poc a poc veia més lluny
             el cel i les estrelles.
                lluitava contra
                   la tossuda
                        llei
                         de
                         la
                        gra
                       vetat
               corria enfollit
         donant voltes a l’esfera
     que l'empenyia amb força avall.
  Fins que caigué a plom i ple de sorra
 En un altre món completament absurd,
I es ca adonar que el temps li fugia pels peus