Remenant per l’armari
he trobat la meva primera senyera.
Aquella senyera que em vaig comprar
per anar a la manifestació de 1977,
aquella de la llibertat, amnistia i estatut d’autonomia.
Encara estava enganxada al pal de fregar,
que vaig agafar-li a la mare,
gràcies al discurs nacionalista de:
“per Catalunya mare, fes-ho per Catalunya...”.
L’he agafat entre les meves mans,
és gran, bonica, i sense estels, ni blancs, ni vermells.
Una senyera.
El que més m’ha sorprès de la troballa, són els colors,
cinc barres grogues, però d’un groc meravellós,
i quatre barres vermelles, d’un vermell intens...
Com es nota que a l’any
1977, no hi havia botigues de xinesos...