30.7.09

LA BRUIXA BRISA


-Abracadabra, siga la pata en su cabra...-

La bruixa Brisa embruixa grisos entristits, sols amb somrís de bruixa amb llavis de maduixa. I somnia rauxes en boscos de boixos, i baixa a les soques
a escoltar les veus fluixes d’afònics follets que fan un garbuix de sons moixos a l’ombra d’un marduix. I recorda quan la brisa embruixava els cabells llisos que li lliscaven per les cuixes i ruixava amb pixums els mixos que la feien cantar cançonetes i poesies prenyades d’esdrúixoles.
La bruixa brisa, feia moixàines a la lluna dins la fageda, amb la ma entre les cuixes...

22.7.09

BAGA BIGA HIGA


un, dos, tres...
l’arma es dispara alliberadora
com una bufetada a la guerra,
i la sopa caldosa i macabre
de blat de moro mig cuit,
deixa anar alenades negres de fum.
Sobrevolant el ritus, els corbs
que beuen la sang d’un glop,
mentre les bruixes salten fogueres
i esmolen els ullals arrencats dels llops.
Baga, biga, higa, un dos tres,
els infants canten la tornada,
les sorgines riuen amb les boques desdentegades...

Sortiu dels vostres caus
i alceu amb força les escombres
escòries de les més brutes escòries,
boques sense dents i alè pútrid.
Us invoco a sortir aquesta nit de fresca
al voltant de les fogueres
per fer tenebrosos encanteris.
Us invoco, us imploro, us ordeno,
llenceu les vostres malediccions
de bruixes sàvies i malèfiques.
Pentineu els vostres gats negres,
arranqueu les potes a les cabres, abracadabres,
feu els més perillosos beuratges,
despulleu-vos a la llum de la lluna,
i danseu impúdicament a la seva ombra.
Escampeu la vostra màgia negre
per les nostres espatlles, sense pudor.
feu-nos feliços en aquesta nit de rauxa immensa.
Desprès, si voleu, torneu a les vostres coves
a planejar noves trifulgues.

Les fogueres que fa temps us retorçaven ara ja són plenes a vessar.