FI

No em queden massa coses a dir,
i les paraules escasses que em resten,
se m'enrreden al coll, com la corda del penjat.
No puc de fet, ni empassar l'amarga saliva.
Els mots s'em repeteixen pessats com el plom,
i les boires insistents que m'envolten
m'allunyen de tu potser massa, i per sempre.
No tinc res més a dir, plego els estris
i en el fons em sento alleujat, i també trist,
no en va, te m'has mort a les mans
allí on vas néixer un bon dia riallera.

PORTA OBERTA

Tindré la porta oberta,
per si el vent insolent em ventila la casa,
i el sol vol escalfar-me dubtes i recances.
Per si la tardor m'envaeix la cuina de fulles seques,
i els ocells hi fan niu al temps de les cireres.
Per si els infants hi volen jugar a tocar i parar,
a pares i mares, a metges i infermeres
omplint els racons de vida, d'alegria, de rialles,
també per si el gos hi vol entrar a fer la migdiada,
que a l'estiu les tardes són galdoses i molt llargues.

Però per sobre de tot, tindré la casa oberta
per si tu volguessis venir a bressolar-me,
et rebré amb la catifa de flors davant la porta,
per si per ventura, t'agradés, i vols quedar-te.

DROGA

Escalfo en una cullereta de cafe
uns grams del teu somrís,
i amb la xeringa dels teus ulls,
en xuclo neguitós la seva llum,
i m'injecto a la vena el líquid
de la teva mirada estupefaent.
Després sec amb la mirada emmirallada
fruint de la nostre unió intravenosa
i em sento en un altre món,
com si fos al cel.

1996 LA BALANÇA

De cos menut

De cos menut, moreneta eixerida,

passeja la panxa tota enorgullida,

el cos balanceja amb ritme candent,

bressolant l'infant harmoniosament.

I baixa la vista per mirar-se els pits,

que guarden gelosos la llet del petit.

Tant li fa quin sexe tindrà aquell nadó,

sols espera sentir-ne la dolça escalfor.

Lluis

De finestra a finestra

encara penja en el meu record

el vell cordill, per on canviàvem

jocs i il·lusións.

Ara no hi ets, i dels meus ulls enyorats

hi penjen dues llàgrimes.

Que grotesca és la mort

quan arriba de puntetes

per robar-te allò que estimes.

CREMA SOLAR

Fer-me crema...

...impregnar-me sobre teu...

Fer-me un calc de tu mateixa, i posseir-te.

Aferrar-me als teus pits, les espatlles,

els teus genolls, les teves natges...

Convertir-me hàbilment en tendres pessigolles

resseguint-te l'esquena lentament,

i confondre'm amb les gotes juganeres de suor

i explorar-te els racons més amagats

sense por, sense vergonya...

...intrèpidament!!!.

MIRALL DE RAM DE FLORS

La llum encisa les flors
que alegres i erectes
il·luminen l'entorn.
Recolzades al finestral
s'engalanen coquetes,
i presumides com són,
tot mirant-se al mirall,
es fan elles mateixes amoretes...

MIRALL DE RASPALL DE DENTS

Al matí, tot es fon en un conjunt de somnis i lleganyes.
El sol esclata poderós entre cortines i persianes,
fent-se lloc entre la vida i tu.
El raspall amb el seu gust mentolat
et recorda que ets viu, i que els sabors amargs
resten lluny encara dels moments clarobscurs del dia.

MIRALL D'EHIBICIONISTA

S'obrí la jaqueta

davant la joveneta.

Amb sàtira mirada

li ensenyà la tralla.

La noia sobtada,

veié mig espantada

reflectits els seus llavis.

I es que de vegades

els miralls son savis...

Cal que ens fonguem en colors, cada cop que faci falta,
Olorant cada fragància, ensumant cada matís,
Llepant cada sabor, assaborint-ne el gust,
Odiant cada mostre d'intolerància a alló que és diferent,
Rabiosament mestissos, davant els altres i un mateix,
Serem més feliços, com més ens impregnem dels altres.

ES COSA CLARA, QUE MIRANDO AL ESPEJO VERAS TU CARA?
(Perogrullo)


Tot és tant relatiu, que potser un dia
mirant-nos al mirall, endevinarem una arruga
amb la que potser no comptàvem,
uns ulls cansats d'improvitzar i recompondre's
en la seva pròpia absurditat.
Tot és tant relatiu, com la famosa teoria.
I ell, que ho sap, se'n fot, treient-nos la llengua.

Els astres de cartró volten el mirall
descrivint l'entorn en negatiu.
Vidre entel·lat de cambra de bany,
teatre del món, testimoni passiu.

Elegant, com anant a casament,

amb barbeta, smoking, barret, llacet

pedaleja el Dandy, per camins de sorra, com pertoca.

Els pedals màgics, li grinyolen incessants la cançoneta...

Tant si el trajecte és llarg,

com si el trajecte és curt,

amb aquesta bicicleta

no guanyaràs cap Tour.