25.4.16

MERDA

El president de l’associació contra la ludopatia,
ha deixat la presidència, perquè li ha tocat la loteria.
El dirigent d’alcohòlics anònims ha sortit de l’anonimat,
tancant un a un els bars del barri, ben torrat.
El pneumòleg deixa cada cinc minuts la consulta,
per amagar-se pels racons i encendre un cigarret.
La presidenta d’aquella associació contra el racisme,
ha fet fora la dona de fer feines, perquè feia el ramadà.
El secretari general d’aquell partit famós d’esquerres,
cada nit abans de dormir, resa i canta el cara al sol.
Aquell anarquista combatiu, convençut i anticapitalista
rondina , perquè el seu Iphone ha perdut la cobertura.
Aquella votant cristiana de dretes de sempre,
porta la seva filla a l’hospital perquè hi avorti.
Aquell refotut independentista de tota la vida...
...quan marca Iniesta amb la roja, crida GOOOOOOOL

I JO TRIST...

Anava caient la tarda, mansa
com un cabdell de llana descabdellat.
La tramuntana removia els arbres,
i des de la finestra de l’habitació
semblaven guerrers armats
dansant una espècie de haka
executada a càmera lenta.
Els camps verds primaverals
es movien enjogassats i alegres,
com si fossin un mar calmat.
Les restes de la festa infantil,
les garlandes, les banderetes
corrien d’un cantó a l’altre
penjant dels fils que ja cedien.
La neu, llunyana del Canigó
es desfeia en aigua muntanya avall.
El gat jugava amb les restes del cabdell
i els gossos jeien estirats a l’herba,
aprofitant centímetre a centímetre
la poca estona de sol que quedava.
Un paradís.

I jo trist... Ves per on...

23.4.16

ALLÒ QUE MAI SERÉ

ALLÒ QUE MAI SERÉ.
Sota la pluja de primavera,
m’he fet riu.
He deixat córrer cos avall
totes les penes.
En el passeig pels camins emboirats
he liquat tot el que em pesava,
m’he buidat de pensaments,
m’he despullat de sentiments,
m’he aigualit gram a gram.
M’he deixat anar sobre una rosa,
tan vermella com la sang
i he recorregut lentament
tots els seus pètals.
He somiat recórrer com a gota,
cada un dels centímetres
de la teva pell...

Finalment,
m’ha despertat la llum d’un llampec,
i m’ha espantat el so del tro.
Aleshores m'he adonat
que simplement, no sóc res.

2.4.16

LÀPIDA

Ell no volia.
Era la primera vegada.
Se li va anar la mà.
Se li van creuar els cables.
Va ser l’alcohol.
Van ser els nervis.
Va ser l’estrès.
No volia dir-li el que va dir.
No volia fer el que va fer.
Va ser sense voler.
Ell no és així.
Estava com posseït.
Mai havia estat violent.
Ella el va provocar.
No li tindrà en compte.
Sap que ella el perdonarà.
Ell li portarà flors.
Ell plorarà com un nen.
La culpa, sempre és d’un altre.
No tornarà a passar.
No tornarà a passar.
No tornarà a passar...
Ella el creu.
Ella l’estima.
Ella el perdona.
Ella accepta les flors.
Ella accepta els petons.
Ella diu que està tot oblidat.
Ella jau.
Ell somriu.
Ella sotmesa.

Ell, el mascle.