24.6.19

ROSELLA -Fotografia de Marta Vergés-


ROSELLA
Completament solitària entre el mar de blat,
la rosella lluita valenta i esperançada
d’aportar el seu roig llumninós
per sobre de qualsevol uniformitat.
Completament sola entre vents i pols
la seva rojor, guanya la partida.

23.6.19

ALGA


Havia navegat a mercé de les onades,
amb la pell calada i salada.
Havia arribat com un refugiat a l’arena.
Ara reposava ferida de mort a la platja.
Ella ja només era bellesa i ombra.

ELS SOMNIS


Els somnis,
cauen pel tobogan, llisquen, i frenen en la sorra.
Salten pels penya-segats, i reboten per les pedres.
S’alcen frenètics pels gronxadors i salten en l’embrazida.
Corren pels corriols, i s’estabellen pels marges.
Volen pels cels rasos i es cremen pel sol estiuenc.
Neden per mars de coralls i naufraguen a les tempestes.
S’enfonsen en coves profundes, i queden enterrats per sempre.
Els somnis,
són només realitats fugisseres que moren tot just l’endemà.

FORAT


Deixa que tot segueixi el camí que ha de seguir
no pots aturar la furia desfermada
el desig sempre no complert
o les cabòries que et condemnen.
Apuntat a seguir l’onatge que et transporta
encara que en desconeixis el cami i la fi,
tampoc podras remuntar onades valgues.
Deixa’t seduir per l’anar fent de la rutina
res et resultarà més plaent que el poema fàcil,
la conversa ortodoxe i els riures gratuits.
Obre els braços a l’atzar, sempre que sigui sense risc,
sense voler anar més enllà del volar arran de terra.
Fes tot el que et mani el cor, malgrat amics i veins
i estampat contra el mur
sòlid,
atzarós,
i cruel...
Que els somnis no et dexin somniar
i no t’adonis, que t’estas quedant...sol...

12.6.19

AL PARTIR...


Vam marxar
i vam deixar al rebedor
una flor i un petó
un t’estimo una manyaga...
ben bé com a la cançó.
Vam iniciar un llarg viatge
amb el més imprescindible
de dur per equipatge
i vam creure de veres
que allò que mes s’estima
sempre queda a les dreceres
I vam seguir
cantant la cançó enganxosa
sense que cap record ens fes nosa,
i enfilarem sense pors
aquell camí de colors
i de sobte sense cap mania
es va acabar la maria
i ja res lligava en aquesta poesia
que com aquella flor i aquell bes
realment no serveix per a res.
Una flor, un t’estimo, una besada,
una bona xuminada.
https://youtu.be/maEVfX9zRIE

11.6.19

GÀBIA


El ram de flors, s’ha anat pansint
com la primavera atansant l’estiu.
Les fulles han caigut marcides
sobre la gàbia de luxe de l’ocell.
L’ocell ha fugit de la gabia
i un gat l’ha atrapat al vol,
ha enyorat uns segons la seva captivitat
i ha exhalat un darrer refil  entristit
tot pensant que malgrat tot
valia la pena intentar-ho
calía arriscar-ho tot per ser lliure.
Arriscar i ser lliure, bonica temptació.

9.6.19

UN TUIT


Cataractes de plors
sortint a raig del llagrimal
esgotat de plorar sang.
Arbres morts a les pestanyes
cremats per la falta d’humitat
llunyà ja,  llagrimal avall.
Corbs negres com la nit,
migrant, o establint-se
poc ho saben ja,
ni ho intueixen, pel desgavell
d’una mirada sense vida,
d’una retina clavada en el no res,
d’un mon, que camina lentament
cap a l’abisme...
El mon s’en va a la merda...
Si m’equivoco, feu-me un tuit de protesta...

BARATZE BAT -Un hort-


Mentre mitja copa de vi negre
es consumeix lentament al paladar,
tres acordions, una dolçaina ,
dues pndaretes, tres txistus
i uns quants instruments inqualificables
ens parlen d’un hort, entre dances
Baratze bat, nahi dizut egin...
I dansen, i rellisquen entre restes de cibada,
movent-se com cucs, agafats de les espatlles,
i ens parlen de tomates, i d’altres verdures
i toquen, i canten i dansen, i dansen.
En aquells moments, ni les classes,
ni les idees, ni tant sols les llengues maternes
tenen el mes mínim interes, ni importància
simplement, canten ballen i dansen,
i ens parlen d'un hort...Baratze bat...
Homes, dones, nens, vins i cibades....
Baratze bat nahi dizut egin... Vull fer un hort...

4.6.19

LA FESTA DEL FOC


El foc t’acarona l’orella
i les guspires dansan lleugeres
prop dels ulls i la lògica
i una cortina de fum blavós,
vermellós, verdós, ataronjat
entervola l’enteniment.
I la rauxa derrota al seny
per una golejada indecent.
I les àvies no ho entenen
i els joves ho festejen
i els conservadors ho condemnen
i els equidistants no es pronuncien
-com sempre-...
I la mort passeja per les places
i la vida li contesta a riallades...
La festa del foc
ball de diables
cap a l’infern
de cap
a
l’infern més sincer i comfortable.


2.6.19

L'HORA


Vaig seure a esperar que passés l’hora.
No vaig veure passar ni un minut
ni un segon, ni res...
Vaig perdre el temps pel forat de les butxaques,
vaig emblanquinar la paret del davant de pensaments,
vaig escanejar el cistell de la dona del mercat,
verdures, fruites, peixos i carns voltats de llegums.
Vaig prèmer els ulls esgotats del sol del migdia...
Va ser el matí mes profitós de la setmana.
Demà hi tornaré, i seguira tossudament
sense passar cap hora ni minut,
seguiré perdut i surant en una estúpida felicitat.