11.3.12

PREN LES ARMES -Peça d'Eudald De Juana-

I

Només dos pams separaven
la flacciditat plàcida dels seus pits
de la rotunditat amenaçant
del seu sexe erecte i irreal.
Només dos pams segregaven
la pau de la guerra,
la natura de l’abisme,
la feminitat, del simple simi violent.


II

Tensant els muscles
m’ha sortit l’home que porto dins.
M’ha crescut un casc prop del cervell,
he abandonat la inútil i modelable tendresa
i he construït un mur que m’allunyés
de la meva acostumada submissió.
M’he fet home per encarar-me a l’home,
m’he fet forta i dura com l’acer,
i de sobte com si res entre les cames,
he escopit bales enverinades contra el mon.
Espero que en arribar la primavera
l’olor dels camps les flors i la fina pluja
m’empenyi cap a una lenificant castració.