L’aire em tocava a la cara
aquell matí d’abril preciós,
mentre tranquil passejava,
sentint els esbufecs del gos.
La frescor de les darreres pluges,
m’omplia de vida els ulls cansats
el cel rosat, com les maduixes,
i els peus petjant camins enfangats
i als marges tres floretes
una roja, una groga, una morada,
celebrant alegres la diada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada