YESTERDAY
Ahir, queda tant lluny,
que ja no recordo el que vaig fer.
se que et vaig besar i que les mans
van resseguir tots els teus racons.
Ahir, queda ja tant allunyat,
que se m’han esborrat les petges
que la teva pell va solcar
en cada racó del meu enteniment.
AND I LOVE HER
Ell sabia que malgrat tot l’estimava,
que els matins se li feien inacabables
acompanyat tant sols del seu record.
Ell sabia que malgrat tot l’estimava
com s’estima aquella il·lusió transparent,
transparent com els seus ulls grisos,
transparent com el seu record llunyà.
WHILE MY
GUITAR GENTLY WEEPS
Mentre la
meva guitarra plora amb suavitat,
intento
lligar les notes necessàries
per acabar
la cançó que ara componc.
Ella plora
per les notes amagades,
jo per
intentar descobrir el seu secret.
La blanca,
la negra, la fusa,
aquell acord
escadusser
que em
trasbalsa les cordes i l’ànim.
ACROSS THE
UNIVERSE
T’he buscat
com un nàufrag
a traves de
l’univers.
En cada
mirada furtiva,
en cada
rialla,
en cada
fugida endavant.
He trobat
altres mirades,
altres
rialles
i sempre
n’he fugit,
talment com
el pirata,
al qui el
tresor no acaba de satisfer.
SOMETHING
Alguna cosa
em diu
que potser
l’esperança és a la cantonada,
que les
flors serveixen per recordar-nos,
que en el
fons, tot reneix i s’embelleix.
Que els
telenoticies només ens expliquen
que tot va
massa malament en aquest mon.
Alguna cosa
em fa comprendre
que en el
fons, ens ho amaguen tot,
i ens
enganyen sempre.
BECAUSE
Perquè crec
que hi ets, com sempre,
seguiré
escrivint-te de l’única manera que se.
Perquè se
que no t’agraden les paraules supèrflues,
perquè se
que en el fons, no t’agrada la poesia inútil,
la que es
desfà en mots estrafets i cultes.
Perquè se
tot això, i perquè se que tampoc en se més.
THE LONG AND WINDING ROAD
Recordo les
nostres passejades de tardor
per aquell
camí llarg i ventós de l’Empordà,
d’un país
enrogit i ocre de l’estació.
la teva ma
agafant la meva per camins ombrívols.
Mai no
oblidaré aquelles passejades al costat del gos
que
esbufegava ja no se si de cansament
o enlluernat
per la bellesa de l’instant.
Aquell camí
llarg i prenyat de tramuntana,
ocupa ja per
sempre més una carpeta
del meu
escriptori mental.
MAYBE I'M
AMAZED
Potser el
que més em sorprèn,
es que ja
poques coses ens sorprenen,
que ja quasi
res ens crida l’atenció,
i tot ho
trobem terriblement normal,
la gana, la
corrupció, la guerra,
els
maltractaments, els atemptats...
Tot és massa
habitual per sorprendre.
Sempre i
quan sigui lluny de casa.