Ahir vaig volar per sobre els recordstravessant muntanyes i valls, platges i racons.
Ahir vaig veure allunyar-se el teu esguard
entre les penúries i els laments, entre la boira i el cel.
Ahir vaig recordar cada cala, cada granet de sorra
cada ombrel·la, cada estora, cada onada.
Ahir vaig lluitar contra cada jo de mi mateix
per no oblidar-te, per retenir cada imatge compartida.
Ahir em va solcar el desassossec de la partida,
la tristesa d’un altre adéu tantes vegades assajat.
Ahir, com abans d’ahir, com demà i demà passat
he palpat al meu voltant com un cec, buscant la teva presència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada