15.2.15

MONTSE

Vas decidir deixar la teva taula de surf
aparcada a l’habitació dels mals endreços,
i vas agafar, xino, xano, el camí de l’aigua.
Caminant entre onades, et vas anar fent petita,
llunyana, tant sola com sembla que et senties.
Vas deixar-nos, sense ni pensar que el nostre mar
s’ompliria sense manera d’aturar-ho, d’aigua salada,
salada i enyorada del teu somrís, salada i trista.
Vas decidir marxar remuntant onades amb pas ferm,
cap a un destí incert, tant incert com el rumb
que agafava cada onada, quan amb la taula
de manera enjogassada les desafiaves.
Bon viatge cosina, que trobis nous mars
i les més grans onades que mai hagis somniat.

2.2.15

IMATGE


Va marxar la gavina, mar enllà
i els batecs de les seves ales
xarbotaven sobre l’aigua,
cada cop de manera més feble,
menys sonora, més allunyada,
com els batecs d’un cor
que s’apagava poc a poc...