Avui tampoc hi ets
i en la teva absència hi descobreixo nuesa.
Em passejo sol i abatut en el record de la teva pell,
com en un recorregut plaent per la teva essència.
Endevino el gust dels teus llavis desapareguts
tant sols en la buidor del teu no ser-hi,
i em deixo anar gronxant-me entre els teus pits.
Avui amenaça pluja i en la humitat de l'ambient
n'imagino la teva en el palmell de la meva ma,
entre la destreça dels meus dits àvids de tu.
Avui tampoc hi ets i et sento molt present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada