31.7.08

LES BRUIXES DE NIT





De vegades, -bé de fet cada nit-
les bruixes dancen al meu voltant,
entre la crepitació del foc, les guspires
i l'espurneig rogent de les brases,
i de sota les disfreses llardoses
alcen violentes les seves escombres,
entre les malediccions a la lluna plena
i els gats negres a les faldilles.
Aleshores cuinen beuratges fastigosos
amb propietats tant pestil.lents
i repugnants com el seu pròpi alé.

Entre tant, jo busco mots
per protegir-me de les seves malhaurances
busco antídots per fugir de tanta violència.
Cerco els teus ulls, brillants, com flamarades
com garlandes acaramelades de festa major,
com el sucret rosenc volàtil que mai t'acabes.
Cerco els teus ulls que cada nit s'esvaeixen
com les notes de l'orquestra que el vent allunya
sota un cel rogenc, ple de nostàlgia.


29.7.08

L'ANDANA



llavi contra llavi,
pell contra pell,
pit contra pit,
sexe dins de sexe,
ànimes adossades,
ulls encalzats a altres ulls,
salives mesclades,
braços que premen fort,
mans que no es deslliguen,
mirades que s'allunyen a la via del tren
sentiments que s'escampen per l'andana.

La memòria capriciosa,
que lluny d'esborrar res
guarda gelosa cada gest irrepetible

JARDI DE PASSIONS



...Potser el problema
és que no hi han prou paraules,
o potser es que són paraules massa vulgars,
massa buides, superficials...
Pot una paraula descriure una mirada?
una carícia?, un bes?
Potser aquest es el problema
som analfabets de paraules
i desbordats de sentiments,
o potser es la sort, ves a saber...
O la nostre pressó,
o simplement el nostre estimat jardí de pasions.

NO EM DEIXIS LA MÀ



(no me sueltes la mano, que el viaje es infinito...)

No em deixis la mà,
ni quant creguis que res no entens,
o pensis que el nostre mon s'ensorra.
No deixis que les mans es deslliguin,
ni quant la vida ens posi trampes,
aleshores apreta-la amb mes força,
que no hi hagi cap esquerda
on pugui penetrar l'ombra del dubte.
No em deixis anar la mà
que es bonica la nostra historia,
i ens queden moltes nits plenes d'estels.
No em deixis anar la mà,
no en trobaras cap altre
que et doni tanta tendresa.

28.7.08

L'ADÈU



Avui bufa la marinada lluny de tu
i els meus peus solitàris, dibuixen valsos enyorats.
Les notes perfectes marquen una i altre vegada
cercles i cercles i els meus braços desvalguts
enyoren la dolça escalfor dels teus.
Els meus ulls s'entel·len recordant-te,
la música sona ara trista i llunyana,
fins i tot l'Strauss deixa caure una llàgrima
i se li mulla una nota... una fusa, semi fusa potser...
no sabria dir-te....mai no he sabut solfeig.