Baten els llençols al vent
penjant tant sols d’un fil
i agulles d’estendre de colors.
Diuen adéu als avions
que deixen esteles blanques
als cels blau intens d’avui.
Saluden frenèticament
als nouvinguts de terres estranyes
amb maletes plenes de no-res,
amb llàgrimes perlades penjants
confoses amb salabrors marines.
Baten al vent els llençols
i espanten les diminutes papallones
que inunden l’herba dels voltants,
i esquiven amb el seu anar i venir,
els grills que astorats, juguen
histèrics a saltar i esquivar
les aleatòries envestides.
Baten els llençols al vent
celebrant la tramuntana eixuta
sincopant-se amb les orenetes
que fugen ja dels nius cap al sud.
Baten es llençols al vent,
penjant tant sols d’un fil
amb agulles d’estendre ocres
saludant la tardor que avui comença.
