30.7.13

MISSATGE EN UNA AMPOLLA



Sense esperança
vaig posar dins l’ampolla
un full ple de bestieses d’enamorat.
Sabia que el mar, tard o d’hora
retornaria el missatge a l’arena,
que un vespre qualsevol
una desconeguda llegiria desconcertada
totes i cada una de les coses
que no m’atreveixo a dir-te.
Pensava mig il·lusionat
com serien els seus ulls,
si els seus llavis besarien el fred vidre,
si com a mi, li agradaria sols la platja
per anar-hi a passejar tranquil·lament.
La imaginava sola i nua arran d’onades,
deixant les petges gravades un instant
allí on la sorra perd el nom i es fon amb l’aigua.
Imagino que guardaria la nota entre les sines,
i seguiria pensativa i vagarosa  passejant,
imaginant que el seu amant circumstancial,
era un home alt i fornit amb ulls de mel,
creient que els prínceps blaus perden el temps
posant escrits dins una ampolla.
Potser tant sols una sirena
recollirà  el meu present
i pensarà entristida
que no te forat
per encabir
l’objecte
fàl·lic.....

27.7.13

M'ESTIMES....NO M'ESTIMES....


De manera enjogassada
varem triar la margarida
de la que en teníem comptats els pètals.
Despistats com érem,
no recordàvem si havíem de començar
pel “m’estimes”, o pel “no m’estimes”.
Ho varem deixar córrer.
L’atzar de vegades, és massa capriciós.

12.7.13

MOD -dibuix d'Eudald De Juana-

Arran de pell
llisca el llapis ple de saviesa,
arran d’aquella pell fosca
banyada de tramuntana i sol,
dibuixa els trets endurits,
els ulls extraviats, els llavis closos.
Arran de pell
transforma la matèria en art,
el moviment en hàbil joc,
tallant l’alè de qui l’observa.
Arran d’aquella negra pell
retalla el perfil jove i adust
transformant-lo en una bellesa insultant.