2.12.08

PINTURA


Poc a poc, unes mans acompanyen l’artista
en el seu anar i venir desmesuradament dòcil,
i el pinzell, esdevé, una eina compartida,
un constructor de somnis i figures
que traspassen, la voluntat del creador
per tornar-se un bé comú, únic i irrepetible.
Poc a poc, els traços corren alegres per la tela,
en una comunió perfecte i indestructible
entre la mà i les mans que l’acompanyen.
Lentament, la tela agafa formes insospitades,
i de l’aiguabarreig en neix una nova harmonia,
un somni compartit i construït entre tots,
una quimera immensament lenificant
creada pel no-res i que camina cap al tot.