27.12.20

EL VERDADER PARADÍS

 



Quan s’obre el cel i la tramuntana bat els camps

talment com un mar immens i embravit

fent trontollar els conreus, les herbes i rostolls,

miro el Canigó engalanat d’un blanc festiu

i m’adono que aquest paradís, és més bonic

que aquell conte bíblic que ens explicaven de petits.


18.12.20

CAÇADORS

 

Avui plou

i en la meva caminada humida,

he intuït que els porcs senglars

resten amagats de la pluja suau.

Els homes que es vesteixen de guerra,

armats amb les seves escopetes,

avui s’han quedat a l’aixopluc del llit,

potser per por que se’ls arruguin

els testicles dels que tant presumeixen.

Els seus gossos, allarguen un dia més

aquesta agonia engabiada de tres per dos,

on resten confinats per preservar

la seva ràbia i la seva bravura caçadora.

Avui el bosc està tranquil i en pau,

sense trets de pallassos armats.

La pluja acompanya cada segon,

tant sols trencat per l’esbufec de l’As,

aquell gos refusat i abandonat

simplement, perquè “no servia”...

Què sabran ells, del que serveix i del que no...

Avui plou,

i demà el bosc es reinventarà

amb trets o sense...


9.12.20

GUARDIANES D'AUSWICH

 

Feien cara de salut,

reien.

Parlaven d’homes,

de coses normals

de coses de dones.

Semblaven normals,

i reien.

Parlaven de la vida,

del futur, dels fills,

dels que tindrien,

dels que anhelaven.

Feien cara de salut.

Eren coquetes,

es maquillaven,

es vestien,

es pintaven els llavis.

Feien cara de bones persones,

mentre traginaven la mort

amunt i avall, dia a dia

nit a nit i reien,

hi estaven acostumades,

era tant sols rutina,

una feina.

Feien cara de salut

Mentre traficaven carn humana