ELS TEUS MOMENTS, VAN I VENEN

Escultura de Xavier Raventós

Em balancejo amb tu, al ritme del vent,
capritxosament en el seu vaivé cadenciós,
deixo que la nostre nuesa embriagui l’espera
en el lent anar i venir del ferro poderós.
Com una suau i dolça cançó de bressol
ens gronxem els dos, inconscientment
jo et dono la ma, tu fregues la meva,
i ens abandonem a l’atzar d’un cop de vent,
amb la certesa que ell farà de la nostra espera

una intrigant juguesca de cada intent.

LA DARRERA CALADA

Escultura de Xavier Raventós

Fumava repenjada a la paret,
veia el món davant seu com un miratge.
La seva ombra reflectia el seu enyor
pels braços de l’amant furtiu que no esperava.
El fum, negra cortina, l’embolcallava plàcidament
mentre les hores passaven lentes i mandroses
davant els ulls negats de llàgrimes.
La solitud la feia esclava d’ella mateixa,
en aquella acera, d’aquella ciutat cruel i solitària.

TARDA DE TARDOR

Vas passejar pel meu cos
lliscant com una sirena pel mar
en una nit clara de lluna plena.
Em vas omplir de saliva i amor
en cada centímetre que vas explorar.
Vas creuar els limits de l'imaginable
amb la llengua, els dits, els pits,
vas jugar luxuriosa a una dansa ferotge,
entre la passió i l'entusiàsme...

L'habitació era plena de flors invisibles,
les hores van caure com fulles de tardor,
el plaer descobria llocs amagats, espais prohibits.
Varem fer de la tarda una veritable revetlla
la nit ens va abraçar d'emoció.

AMICS
El llibre sense més ni més, es pot comprar ja per internet a l'adreça:
http://www.totllibres.com/tel/inicio.do, posant a la cassella de titols Sense més ni més.
salut.

VELER

escultura de Xavier Raventós

Navegant intrèpid cap a terres estranyes
pel mar immens ple d’encenalls,
regalims de ferro a les entranyes,
la vela erecte a cops de falç,
i si el mal temps crea algun dubte
per cor te un pic de terra abrupte.
Solca el mar enjogassat,
el vell veler de ferro forjat.