LA CORBA

Deixa’m sentir la teva pell en una abraçada,

qui sap si serà potser la darrera vegada,

ja se sap, la vida depen moltes vegades

d’aquell petit segon, d’una mala decisió,

o d’un instant fugaç maldestre i equivocat.

Ja se sap “ara hi som, ara no hi som” diuen els vells...

Abraça’m i fes-ho amb força, sense dubtes,

que noti cada centímetre de la teva pell,

potser seré també el teu últim record,

ja se sap, la vida insòlita,  puta i enjogassada

que ens porta sense voler a aquell segon

aquell instant tràgic en que tot es torna fosc.

Abraça’m, impregnam de pau per fer el traç encertat

a qualsevol corba, o recta, mal dissenyada.

FULLES

Camino pel camí costerut

que m’allunya de casa

i al meu costat corren fulles

embogides, seguint l’asfalt

entre camp i camp, avui fa vent,

molt de vent, massa vent  i amb ell

tot s’allunya, una mica més

i aquell bri d’esperança efimer,

d’una senténcia, contrasentència,

sembla que poc a poc quedarà com tot

en el no res, en el buit més opac.

Seguim, sota un jou que viu

en una inòpia, en la venjança,

en l’odi més visceral possible,

aquell que no entén de raons,

que no entén de drets ni llibertats.

Segueixen corrent les fulles

i jo els voldria a tots, tant lliures com elles.

Avui fa vent, molt de vent

i les presons segueixen tancades,

segueixen plenes de gent innocent

HI HA DILLUNS QUE NO PODEN SER -Per la Gemma-

Hi ha dilluns, que no poden ser,

aquells dilluns en que el gall

s’oblida del sol, i la llum, i no canta,

o simplement li ha fet mandra.

Que la infermera no troba

aquella vena petitona del nen que plora

i ha de punxar i punxar amb dol.

Que l'escombriaire  no vol escombrar,

perquè és tardor i hi ha massa fulles,

i fa fred i tot és molt cansat i farregós.

Hi ha dilluns que no poden ser,

que sona el despertador i no et ve de gust

ni llevar-te ni rentar-te la cara i les dents,

ni tant sols quedar-te a dormir al llit calent,

que no tens ganes de veure ningú

i que ningú et vegi, ni et parli, ni et miri.

Hi ha dilluns en que ni la persona que et fa riure

t’arrenca un miserable i trist somriure,

i et pesen els peus, l’esperit i l’ànima,

que rebots tot el que trobes al mig

sense compassió i molt menys justícia.

Hi ha dilluns que queden massa lluny de tot,

que a la fleca el pa que et venen és congelat,

que esmorzes qualsevol cosa, per anar passant,

Hi ha dilluns, que no poden ser

i que queden massa allunyats del proper partit del Barça.