19.10.17

ESTELLÉS

Avui la pluja suau,
m’ha dut a abraçar l’Estellés.
M’he submergit als seus versos
m’he aixoplugar al paraigües
tendre i apassionat dels seus mots.
He contemplat els amants
com mentre estenent la roba
es barrejaven  entre braços i arraps.
Desprès he assumit la veu,
aquella veu del meu poble
que clama i clama llibertat,
que busca en cada esquerda
on acostar el nas golut d’oxigen
per a poder respirar,tant sols, respirar.
I m’he arrapat als genolls de la terra,
de la seva terra de jotes i roders
de la nostra terra ara allunyada
que comparteix llengua i fe.
I la he aclamat, com mare de terra sola.
I mentre el gran foc o la ferocitat
m’ha fet passar pàgina entre llàgrimes,
he vist a l’horitzó gris del dia plujós,
ones que venen i mars que s’allunyen,
plors que s’enceten i riures que moren,
que moren, que moren...que moren...
I fora, seguia plovent amb insistència,
i en algun racó del barri solitari
un gat miolava buscant aixopluc,
i el país, confós, seguia erràtic
amb una sola idea al cap, respirar,
i a poder ser, treure’s de sobre un llast
massa dur insistent i prescindible.

17.10.17

ESPELMES

He vist una espelma
enmig de molta gent,
una espelma viva,
un ble viu i roent
He vist un retrat
enmig de molta gent
que amb mirada altiva
acaronava l’ambient
He vist la llibertat
en els ulls de la gent
i una flama captiva
i un cant lliure i valent.

12.10.17

DUAL


Mira’m als ulls i digues que m’estimes.
Que m’estimes del tot sense fissures,
sense esquerdes, talment com soc.
Mira’m als ulls i diguem que em respectes,
no com a persona, només faltaria!, que em respectes,
que respectes el meu idioma, les meves idees,
que respectes les meves decisions, les errades,
que respectes el meu color, les meves tendències,
que respectes també les meves banderes i cançons...
Mira’m als ulls, i parla’m des  de el cor,
no busquis gests cordials, ni enganyosos.
Mira’m i si no és cert, diguem-ho sense embuts.
No necessito la teva suada i agressiva displicència,
no necessito les teves demostracions de força,
les teves desfilades, ni tant sols les teves festes,
no necessito per a res les teves manyagues,
tant sols et demano claredat i que reconeguis
que sols et mou un desig de propietat,
talment, com el mal tractador amb la parella...


Mirame a los ojos, y dime que me quieres.
Que me quieres como soy, del todo
sin fisuras ni brechas, todo lo que soy y significo.
Mirame a los ojos y dime que me respetas,
no como persona, faltaria más!, que me respetas.
Que respetas mi idioma y mis ideas,
que respetas mis decisiones y mis errores,
que respetas mi color y mis tendéncias,
que respetas además mis banderas , mis canciones...
Mirame a los ojos y hablame desde el corazón,
no busques gestos cordiales y engañosos
Mirame y si no es cierto, dimelo sin tapujos.
No necesito tu condescendéncia sudada y agresiva,
no necesito tus demostraciones de fuerza
desfiles, ni siquiera tus fiestas
no necesito  para nada tus caricias,
solo te pido claridad y que reconozcas
que solo te mueve un deseo de propiedad,
igual que el maltratador con su pareja...

11.10.17

56

Avui he tornat a fer anys
concretament un més.
M’he llevat especialment content
he de dir que m’agrada fer anys,
i em transporta a la infantesa,
sempre acabo allí, ja ho sé,
és el que te haver estat feliç.
Aquells anys en que somniaves
i aquell era un somni ple de colors,
on et senties el centre de tot
i bufaves les espelmes  amb delit
d’un pastis que mai t’havia agradat,
-no m’agrada el dolç, soc de salat-.
Temps d’estirades d’orelles
en patis d’escola tenebrosos
amb companys en blanc i negre,
i mestres com carcellers,
amb regals en forma de plumiers,
o de llibres d’Edith Blyton,
o d’en Mortadelo i Filemon
de l’enyorat tiet Lluis...
Quanta gent pel camí...
Quanta riquesa malbaratada....
Quant de sentit de l’humor us dec...
Avui he tornat a fer anys,
i  segueixo sentint-me infant,
després de cada felicitació,
petó o encaixada de mans,
em segueix perseguint el pessigolleig
de saber que un dia com avui
a la clínica del Remei –quin remei...-
de la vila de Gràcia –quina gràcia tu!-
una peixatera deliciosa em va parir,
i potser aquell dia a pocs metres d’allí,
l’Europa feia un gol....

4.10.17

DIES...

Dies de cops i somriures,
de mentides i mitges veritats inventades,
de raons, violència i esperances,
d’Ítaques properes o llunyanes,
de ràbies, opacitats i derrotes,
de victòries poc admeses i estranyes,
de banderes, països i cassoles,
de denúncies jutjats i de càrregues,
de violents amagats en cantonades,
de pacífics sempre donant la cara.
de destreses, d’humor  i de trampes,
de balcons, de carrers i barricades.
de plors, estupors i pells granulades,
de solidaritat, de gent engarjolada ,
dies de cops i somriures, de raons, i esperances.