19.2.19

ENTRE PARÈNTESI


Et pensaré cada dia entre parèntesi,
com es pensen aquelles coses importants
que malgrat tot cal remarcar per no oblidar
i per si de cas algun dia m’entra  un dubte.
Et pensaré també a les nits entre parèntesi,
un per obrir. l’altra per tancar i arraulir-nos
i si cal desaparèixer en aquell espai tancat
on es remarquen tant sols els mots essencials.
I a l’endemà, despertar entre parèntesi
aquella puntuació  teva, entre braç i braç
que amaga desigs , calfreds, esgarrifances
besos i arraps, mels i cossos mig torrats.
T’escriure entre parèntesi, o entre orgasmes desfullats.

8.2.19

FINAL


Tot es va acabant, de manera pausada,
com en una pel·lícula en blanc i negre
on el que més domina és el gris intens.
Tot va acabant com si fos una pluja suau
en un dia tristot de tardor i ambient fresc,
com en una cursa  pacífica en càmera lenta.
Tot va morint com va néixer, sense sorolls,
sense estridències, escàndols ni crits,
com una cançó francesa d’un vell chanteur,
entre paraules suaus xiuxiuejades a l’orella.

ELS ESTORNELLS


Com en una fantasia
els estornells han dibuixat,
han desdibuixat, i tornat a dibuixar
siluetes, imatges, danses i coreografies
hipèrboles, tangents, el·lipsis ,paràboles
i moviments harmònics i  sincopats.
De sobte i tots a una han desplomat l’olivera
i han tornat a alçar el vol com dirigits
pel director més perfeccionista i tronat.

Com en una realitat, seguidament
els estornells se’ns han cagat a sobre  a discreció.

6.2.19

EL PIT


Amb el dit índex
et ressegueixo el front,
la corba del nas, els ulls.
En el meu descens
et dibuixo els llavis
i em llepo la punta del dit
per assaborir el carmí.
Amb l’índex i el dit mig
t’acarono les galtes,
t’escanejo el clotet.
Viatjo atzarós a l’orella,
i ressegueixo el circuit,
i baixo envalentit pel coll
fins al naixement dels pits
madurs, ferms, imaginats,
i sense pressa i molta calma
em perdo en la rotonda
deliciosa i excitant del mugró...