Et pensaré cada dia entre parèntesi,
com es pensen aquelles coses importants
que malgrat tot cal remarcar per no oblidar
i per si de cas algun dia m’entra un dubte.
Et pensaré també a les nits entre parèntesi,
un per obrir. l’altra per tancar i arraulir-nos
i si cal desaparèixer en aquell espai tancat
on es remarquen tant sols els mots essencials.
I a l’endemà, despertar entre parèntesi
aquella puntuació teva,
entre braç i braç
que amaga desigs , calfreds, esgarrifances
besos i arraps, mels i cossos mig torrats.
T’escriure entre parèntesi, o entre orgasmes desfullats.