AUTODESTRUCCIÓ

M’he posat sota un niu de vespes
per sentir en la meva pell
tota la ràbia que destil·len.
Cada picada, era una descàrrega d’adrenalina,
i quan han marxat, les he enyorat.
He enyorat el dolor que em provocaven,
les he enyorat, perquè elles em percebien
com el seu més gran enemic. Em feien sentir viu.
Desprès a mans nues, he aixafat el seu rusc.

De fet ja ho deia el llest de torn,
la natura ni es crea ni es destrueix, només es transforma.