2.12.08

DIBUIXOS A LA SORRA


Sobre el vidre, reposen milers de granets de sorra,
un dit les acarona i les transporta del no-res a l’absolut.
Desenes, centenars de punts s’entrellacen
dibuixant formes i imatges impossibles.
Estels, fulles de tardor, llunes plenes, miralls de fantasia.
Adults transformats en nens, nens en edat adulta
es llencen il·lusionats a crear formes sorgides del caos,
imatges simples, formes embolicades, llums, colors...
Desprès del miracle, una mà repressora i esquerpa,
esborra qualsevol rastre d’insensatesa creadora,
retornant la pau a l’espai inviolable i plàcid.
I la sorra retorna tranquil·la al seu estat de catalèpsia,
i oblida, avorrida com és, els moments plaents
en que uns dits suaus l’acariciaven.