No vull res de tu
li deia mentre caminava al seu costat
a la platja arran de l’aigua. L’acabava de conèixer.
No vull res, ni amistat, ni conversa i molt menys sexe.
No vull res.
O potser ben mirat, en el fons ho vull tot,
vull robar-te el teu instant de solitud, el teu silenci.
La teva insultant intimitat, el teu moment plaent.
Caminar al teu costat seguint-te les passes
que juganeres queden dibuixades en la sorra molla.
Prendre’t aquell xiuxiueig lleuger del vent a la cara,
o potser més que prendre’l, compartir-lo.
Furgar en els records que et turmenten
i també als que no gosaries mai explicar-me
ni en cent passejades solitàries com aquesta.
Sentir la cançoneta que xiulen els teus llavis,
o talment la mirada perduda en l’horitzó.
Voldria violar-te sense ni tant sols tocar-te,
res carnal, res brut ni violent.
No vull res de tu. Simplement de tu, ho vull tot.