25.11.09

VIATGE INACABAT


Al fons el mar
i el somriure picant
d'un cos mig nu
que desafia la imatge,
amb una aigua de tardor
que va i que vé, sense repòs ni calma.
Uns ulls bonics que et transporten.
Un viatge inacabat cap a l'infinit.

18.11.09

AHIR, AVUI, DEMÀ...

Ahir vaig volar per sobre els records
travessant muntanyes i valls, platges i racons.
Ahir vaig veure allunyar-se el teu esguard
entre les penúries i els laments, entre la boira i el cel.
Ahir vaig recordar cada cala, cada granet de sorra
cada ombrel·la, cada estora, cada onada.
Ahir vaig lluitar contra cada jo de mi mateix
per no oblidar-te, per retenir cada imatge compartida.
Ahir em va solcar el desassossec de la partida,
la tristesa d’un altre adéu tantes vegades assajat.
Ahir, com abans d’ahir, com demà i demà passat
he palpat al meu voltant com un cec, buscant la teva presència.

16.11.09

ELS OCELLS


Passejàvem amb els ulls ben oberts
agafats de la mà, meravellats per la bellesa
de la destrucció, l’encís de la runa,
la impressió de la misèria més absoluta,
i la petjada més macabre de la maleïda guerra.
A dalt els ocells marxaven cap al sud
talment com si res no els importés,
com si el soroll de les bombes els fos aliè.
La vida seguia sense lloc on seguir vivint,
sense estàtues ni monuments a on defecar.
La vida seguia malgrat el seu vol majestuós
i a cada cop d’ala, ens quedàvem més sols, més buits.

12.11.09

BAGUL


Tinc guardat en el bagul dels records
totes les paraules boniques que m’has dit,
tots els moments fascinants compartits,
totes les il•lusions construïdes i malbaratades.
Guardo gelosament també a l’armari secret
les vibracions de les teves encuriosides mirades
i la suau brisa del teu alè sobre el meu rostre.
Ho guardo tant sols perquè el trontoll del temps
no m’esborri capriciosament ni un sol instant,
ni la ampul•losa necessitat d’allò que essent correcte
va sempre per davant d’allò que és evident.
Ho guardo tant sols per poder-ho compartir amb tu
quan el temps i l’espai es decideixin a mesclar-se
en aquella dolça melodia que convida a l’amor.

2.11.09

BOIRA

Tètrica boira que amaga i transforma els paisatges,
que humiteja sense pressa, sense pausa, els pensaments
i transforma en música lenta i espessa les idees.


Jugaven els infants a intentar atrapar la boira,
els quedaven les mans buides i molles
i una immensa infelicitat pel regal inabastable.


He sentit parlar de la boira i mai no l’he vist.
Es poden veure les coses intangibles?
O és que són només dogmes de fe?


Ell conduïa el seu vehicle serenament,
la boira persistent li entelava la visió
ja prou minsa per les amargues llàgrimes.