13.10.21

MENSTRUACIÓ

 

com un volcà i em regalimen

litres de lava per les cuixes,

i se m’escapen els somnis

per les butxaques foradades,

on només hi guardo ja una bala,

per si de cas un suïcidi o crim

m’assalta el pensament o l’idea.

Menstruo

i em deixo anar per carenes

destruint al meu pas qualsevol resta,

qualsevol refugi d’enteniment,

o aquell miratge translúcid

que vaig imaginar en els teus ulls

aquella tarda on ens estimarem

sota els arbres d’aquell penya-segat,

amb totes les llums parpellejant.

Menstruo

amb els sons d’aquella cançó

que escolto cada vegada que l’ànim

se’m descompon i m’abandona,

i torno a pensar en aquella bala

d’aquella butxaca foradada,

i en aquell miratge translúcid

i en els teus ulls mirant-me

just al caire d’aquell estimball

meravellosament natural i càlid.

Menstruo a cada pensament.


minúscul


 

He escrit en minúscula el teu nom

perquè tot el que estimo és minúscul.

Després he lloat la PÀTRIA, LA BANDERA,

L’HONOR, LA GLÒRIA,

L’HIMNE, LA RELIGIÓ i totes i cada una

de les TRADICIONS MIL·LENÀRIES.