2.12.08

DIBUIXOS A LA SORRA


Sobre el vidre, reposen milers de granets de sorra,
un dit les acarona i les transporta del no-res a l’absolut.
Desenes, centenars de punts s’entrellacen
dibuixant formes i imatges impossibles.
Estels, fulles de tardor, llunes plenes, miralls de fantasia.
Adults transformats en nens, nens en edat adulta
es llencen il·lusionats a crear formes sorgides del caos,
imatges simples, formes embolicades, llums, colors...
Desprès del miracle, una mà repressora i esquerpa,
esborra qualsevol rastre d’insensatesa creadora,
retornant la pau a l’espai inviolable i plàcid.
I la sorra retorna tranquil·la al seu estat de catalèpsia,
i oblida, avorrida com és, els moments plaents
en que uns dits suaus l’acariciaven.

PINTURA


Poc a poc, unes mans acompanyen l’artista
en el seu anar i venir desmesuradament dòcil,
i el pinzell, esdevé, una eina compartida,
un constructor de somnis i figures
que traspassen, la voluntat del creador
per tornar-se un bé comú, únic i irrepetible.
Poc a poc, els traços corren alegres per la tela,
en una comunió perfecte i indestructible
entre la mà i les mans que l’acompanyen.
Lentament, la tela agafa formes insospitades,
i de l’aiguabarreig en neix una nova harmonia,
un somni compartit i construït entre tots,
una quimera immensament lenificant
creada pel no-res i que camina cap al tot.