16.6.08

PETIT I ABSURD CONTE DE LA LLOCA, L'OSTRA, EL MUSCLO, EL PRINCEP DESESPERAT, LA GRANOTA, EL GRIPAU, LA SIRENA BURLETA I LA MARE QUE ELS VA PARIR



La lloca es recull al fons de la granja
i s’amaga, protegint els ous del temut bandoler
que li espolia la descendència, un dia si, i un altre també.
L’ostra, tanca amb avarícia la seva closca
sobre el seu propi destí de taula de restaurant mariner
i amaga tantes perles com pot, fent guardiola, potser.
El musclo es fon en l’obscuritat del seu mon
deixant una tímida cordeta fora, i s’arrapa a la roca,
intentant que la negror del mar el camufli de sobte.
El príncep petoneja totes les granotes que troba
per poder trobar la princesa que dorm en pau,
o que esta amagada en l’aparença d’un gripau.
La sirena, se’n riu del pescador pertorbat,
que per mes que s’hi esforça, no li troba el forat,
aleshores, seductora, enfila el fons de l’oceà
acomiadant-se d’ell , alçant-li el dit del mig de la mà.

13.6.08

PLUJA, PLUJA, PLUJA!!!




Torna a ploure,
tempesta darrera tempesta,
tot negre, negre nit al migdia,
el cel ennuvolat crea l’espai
on els udols del llop es tornen quotidians,
on les verges es desesperen
on les nenes criden a les mares,
i les mares a les àvies
i les àvies recorden vora del foc
quan un cos jove les estimava.
I tots esdevenen records corruptes
de temps passats, records aigualits
per la pluja cruel i insistent.
Plou i el vent capriciós
fa anar les gotes d’un cantó a l’altre.
Potser serà una tempesta sense importància
o potser deixarà els nostres cossos humits
porucs, i sols de per vida,
o tal vegada, ho regenerarà tot
retornant el color verd als llocs ombrívols.
Potser els núvols passaran de pressa,
i jo seguiré esperant-te sota la teulada molla
sobre la gespa inundada d’aigua de pluja,
ofegat de desig per tu.

1.6.08

ELS SET NOUS PECATS CAPITALS




Vet aquí que una vegada
un grup de gent pensadora
va fer una gran collonada
donant-nos per la menjadora.
I com que els xicots s’avorrien,
i el treballar els feia mal
van decidir que ampliarien
els set pecats capitals.
I com si es tractes d’una fita
van sumar-ne ja catorze,
i ja se sap que diu la dita
agafa un cagarro i esmorza.
Ara diuen els senyors
que la riquesa en escreix
és un pecat horrorós,
ho diuen i el nas els creix.
Diuen també els molt farsants
que fa lleig el preservatiu
prefereixen nens amb fam
que no un anticonceptiu.
També és desig diví
que no es consumeixin drogues
a la missa enlloc de vi
faran servir coca-coles
Si llences el vidre als cartrons
no tindràs el cel obert
no volen contaminacions
ara se’ns han tornat verds.
Això de cèl·lules mare, mira
no els hi fa tampoc el pes
ni que puguin salvar vides,
diuen que Déu, ja proveeix
Els dos últims són de pobres
i jo em pregunto que sabran ells,
que treballin de manobres
i s’estalviïn els consells
Que al vaticà la pobresa
brilla per la seva absència
la butxaca bé que els pesa
i no els fa mal la consciència