25.4.22

AQUELL SANT JORDI

 

 Penja cap per avall, assecada

la rosa d’aquell Sant Jordi,

aquella que reposava al teu ventre

mentre em miraves enjogassada.

La guardo al racó de les emocions,

aquelles emocions perdudes

que flotaven al nostre voltant

com papallones de mil colors

entre cortines de teles turques.

Pengen del llibre, les lletres,

aquelles que no ens vam dir,

les que gotegen com sang seca

entre les pàgines humides i soles

en tardes de primaveres estèrils.

Vam deixar al bagul dels oblits

tots i cada un dels mots lascius,

i ens vam entretenir a fer caure

aquelles persianes de fusta verda

que feien de taüt de tots els somnis.