SOM

 

Som el blanc i el negre,

el neguit i la calma,

el nervi i la serenor,

la lectura i l’escriptura,

el desig i el seny,

la rauxa i el pensament,

la imaginació i la realitat.

Mai capgirarem res.

Potser aleshores, tot aniria en orris

FLYSH

 Les esquerdes dels Flysh

em recorden la teva pell,

i m’hi encanto badant

en cada nova arruga

mentre remugo melodies

catalanes o euskaldunes.

La remor del Cantàbric

avui estranyament calmat

em fan pensar en les tardes,

on tot flueix respectuós

i lent, fins que els llavis

s’omplen sobtadament de sal.

Aleshores desperto assedegat

del meu somni recorrent.

GALERNA

 

Tot a esdevingut frescor

després de la sobtada galerna

d’aquella nit tòrrida i revoltada.

El vent violent s’ha endut la suor,

l’escalf i l’humitat d’aquelles hores

excitants, de pell contra pell.

XAIS

Cau la darrera gota d’aigua del porxo després de la tempesta

i les hores s’escolen per les teules camí avall.

Pau, molta pau en la meva estimada Ítaca,

i tant sols els esquellots dels xais en un passeig anàrquic

ocupen amb serenor, l’espai somort i sonor.

M’adono però en el meu sopor de calma de vacances

que alguns en el seu beeeee, usen la e tancada,

i d’altres en el seu beeeee amb e oberta.

Coses d’accents i avorriments...

BATUTS

 

Entre sucs i batuts

i aquella olor de lleteria,

de nata, crema i gelat artesà

que ens recordava la infantesa

el violí s’escarrassava suau

a dibuixar-nos la fascinació.

Omplint la tarda de nyigo nyigos

de melodies conegudes, o no,

tant se val, mentre diluíem la tertúlia

per camins onírics, inexistents i terrenals,

i esperàvem somniant el moment del bes

tant dolç com la crep de taronja ensucrada

1935

 

1935

Abans que tot comencés,  que els carrers cremessin,

ens vam conjurar perquè mai res ni ningú

ens faria oblidar aquell instant, aquell petó.

A la vora de la casa amb la inscripció d’aquella data

vam segellar amb els llavis aquell sortilegi madur,

aquella bandera esquerdada, aquella il·lusió fugaç,

l’instant en que l’amor es va avançar a l’espant,

a totes les atrocitats  que s’acostaven cruelment.

Després, els trets, el front, la gana, les penúries,

es van interposar entre els nostres projectes,

i tant sols la sang, va igualar el color del teu carmí...

ÀNIMA

 

Quan jo mori, cremeu-me

que no quedi de mi ni rastre

que la meva energia no es transformi,

tant sols cendra al vent i al mar.

I oblideu-me i  si no és molt demanar

tant ràpid com jo us oblidaré a tots.

I si estic equivocat i tinc alguna ànima,

guieu-la ràpid cap al no-res més absolut,

que no passegi pels camps i els marges,

ni es transformi, en cap gos ni cabirol.

Vull no ser, desaparèixer, esfumar-me,

no em fa cap por la parca abrupte,

ni la dolça ni la  plàcida, cap por.

Em fa por el patiment, la xeringa,

la gassa , el medicament, el trocar...

I no reseu per mi, ni poseu espelmes,

ni poseu sobre el meu pit cap creu,

canteu les cançons que tant m’agraden,

que no siguin dels amics, ni dels Manel.

I si voleu posar algun títol el dia de l’adéu,

simplement poseu: “Us ho vaig dir, tinc un enterro”

BREUS

Cada vegada més breus,

els instants, els verbs, les mirades.

Aquell llençol ja vell que ens aixopluga,

i que fa temps que ja  no pleguem

amb aquell joc infantil d’estirar vores,

d’acostar-nos i allunyar-nos en el plec.

Cada vegada més curt,

el  llenguatge persuasiu i enjogassat

la nostra manera de mirar-nos i de riure,

massa breu i massa curt tot plegat

com la vida i la lluminària dels estels,

del Nadal més trist, amarg i fugisser...

EN EL RESSÓ DE L'AIGUA

En el ressò de l’aigua picant a les pedres,

i les pedres repicant tossudament les teulades,

i en el só estrident dels trons, i la llum dels llampecs virils,

i en la foscor dels núvols grisos i blancs amenaçadors,

no hi he trobat ni un bocí de tu.

 

Tal vegada un terrible esclafit  t’ha portat veloçment nord enllà,

a l’indret on les tempestes són continues, on les granotes rauquen

i els gripaus fan l’acompanyament amb el roc-roc i el rau-rau.

 

Avui la tempesta anunciada ens ha dut mosques i xafogor,

i tot seguit ens ha lenificant els cossos, deixant-los xops.

 

He seguit buscant entre llamp i llamp, una llum que el sadollés...