En el silenci,
des de la foscor més absoluta,
com una formigueta incansable,
gota a gota, humitat a humitat
es va esfilagarsant la gota,
Lentament recorre amb parsimònia
milions d’anys d’història
per tal d’allargar mil·límetres.
Sense cap mena de pressa
juga amb el temps i l’espai
i abandona el seu estat líquid
per esdevenir bellesa i vellesa.
Es transfigura en fragilitat
del no-res a l’infinit.
Des de la foscor més humida
esdevé un miracle sublim.
.jpg)
DERROTA
La il·lusió
entra com un líquid injectat
per una agulla i una xeringa
directament a la vena i moll de l’os.
Recorre totes les parts del teu cos,
i et fa al·lucinar amb idees i missatges
que fins aleshores, creies utopies.
Fa que el cervell funcioni a cent per hora,
fa que totes i cada una de les accions
et semblin les més sublims que has fet mai,
fa que creguis que tot està al teu abast.
Aquella droga s’apodera dels teus músculs,
dels teus òrgans, de la teva epidermis,
inclús de la teva intel·ligència i raciocini.
Aleshores quan l’efecte de la droga t’abandona,
quan els efectes d’aquella ingesta adrenalínica
s’aturen i et deixen nu i terriblement desamparat,
apareix la desil·lusió, apareix l’antònim de tot,
i sents que la derrota et xarbota de cap a peus.
I no entens en què s’ha tornat a convertir tot,
i aleshores escampes culpes i retrets miserables
i fas de la derrota un invent insolidari, que negues.
Però com en un miracle inesperat i rialler,
retorna el somriure al teu rostre,
i t’agafes temps, oxigen, al·lè,
i desprès, recapacitat, pensat,
i sabent qui és realment l’enemic,
retornes a la lluita, la teva droga.
Nu,
faig l’amor amb el mar,
acaricio les algues,
penetro les onades,
deixo que l’aigua
envaeixi tots els forats
i les escletxes del cos.
Nu,
floto com en el úter,
nu,
llisco com l’espermatozou,
nu,
duc el gust salat del sexe humit.
Nu, em deixo dur, lliurement
fins al més descomunal dels orgasmes,
i nu, retorno nedant saciat a la riba
com un peix agosarat i inconscient.
