ARTESANS

Cau la ultima fulla de l’arbre, en aquest final de tardor estranya.

Cau i en el seu vol majestuós, travessa el paper, i acaricia suaument la ceràmica.

Per un instant sembla formar part de la pintura tardorenca del quadre,

o transformar-se un una deliciosa peça de cartró.
I vola i vola i vola...

i llisca divertida per la fusta tornejada i la vella taula restaurada,

i esdevé una fulla en blanc i negre als ulls del fotògraf,

o un gravat incrustat en un tou paper blanquinós,

o un penjoll de divertida i envellida bijuteria.

Cau la fulla entre l’olor del cafè i el so de les tertúlies.

Cau la fulla tardorenca i abans de tocar a terra, es tranforma en poesia,

i en remuntar el vol empesa pel vent, de sobte es transforma en una fusa,

o una corxera, o una semifusa i acaba esdevenint una meravellosa peça de música,

que ens empeny a ballar boniques i calentes melodies mediterrànies...