28.12.15

BENICADELL

Com una au,
obria els braços a cel obert.
Se sentia la mestressa del mon,
desafiant els núvols i la llei de la gravetat.
S'havia apoderat, sense permís,
de l'espai del seu país,
com qui juga a ser un Deu poderós.
Quan arrencà el vol,
els ulls se li negaren de llàgrimes.
Volava, com sempre havia somniat.

Aquella nit de Nadal, de lluna plena.

23.12.15

CEC

Tinc la sort de tenir grans i interessants amics. La meva amiga Roser que treballa de guia, em va explicar que un dia va haver de fer una visita guiada al museu Dalí per a uns in-vidents. Em va fer pensar molt. Com explicar els colors a un cec de naixement? Després un altre amic l'Albert, em va fer una classe magistral, sobre els colors, la seva percepció envers la llum, els pigments i totes aquestes coses. Jo he escrit això, que si voleu podeu comentar, a favor o en contra.
Com explicaries els colors a un cec de naixement?
CEC
Camina,
deixa que els peus s’enfonsin
en la sorra tova de la platja.
aguditza els sentits i escolta.
Sent com l’aigua arriba mansa
i quan et negui els turmells,
acosta la ma, i toca-la.
Frueix-la, imagina-la immensa.
Serà el teu color blau,
aquell que no coneixes.
Acosta’t,
toca’m la cara, els ulls,
acaricia’m els llavis, les galtes,
nota els meus cabells escassos,
les orelles, els pols que batega,
el nas, les celles i pestanyes.
apropa els teus llavis als meus,
assaboreix-los, deixa que la llengua
viatgi pels camins amb passió,
la sensació que et produeixi
serà el teu color vermell,
aquell, que ni intueixes.
Ensuma,
fes-ho amb avarícia
com si t’hi anés la vida.
Ensuma l’herba, les plantes,
les margalides, la farigola,
el gessamí i la ginesta
l’espígol i la gespa recent tallada,
i sempre que l’olfacte
et transporti aquestes olors
imagina el color verd que ignores.
Escolta’ t,
fes un debat intern amb tu mateix,
examina’t, toca’t , palpa’t,
estira’t sobre una estora nu,
deixa que el sol envaeixi la teva pell,
assaboreix minut a minut, segon a segon,
tota la felicitat que siguis capaç de suportar.
Pensa, repensa, repensa’t
i quan un somriure et dibuixi la cara
sabràs que aquests instants
pertanyen al color groc, que mai no has vist.
I si algun dia
mentre beses, sents de lluny el mar,
t’acarona l’herba, i t’agafen ganes de riure,
imagina un arc de Sant Martí.

14.12.15

PRESENT D'INDICATIU, CREC...

sóc.
Vaja, crec que sóc,
de fet ahir pensava que era,
i aquest mati al llevar-me, era.
Ara de fet cada minut que passa,
penso que no sóc tant, ni sóc tant poc,
però que carai, en el fons sé que sóc,
encara que molts no vulguin que sigui,
i intentin que deixi de ser el que sóc.
Però jo, tossudament sóc.

L’únic problema, és que malgrat ser,
no sé què sóc.

12.12.15

EL REI DEL MAMBO

De vegades, voldria ser
l’espurna més violenta
de l’onada que colpeja Lekeitio.
O potser aquell bri d’herba
que acarona les planes
de la casa prop de Zumaia.
I qui sap si també potser
aquell glop xarbotat de sidra
que cau al got del casco bilbaí.
O la nota de la cançó enganxosa
que acompanya la Marijaia.
I qui sap si una punta de la cresta
de qualsevol dels Flyschs
de la costa gipuskoana.
De vegades voldria ser
el rei de totes aquestes meravelles.
Però el que de veritat voldria ser,
és en Manolo d’Ea. El rei del mambo.

11.12.15

UN "CUENTU"

El dia que va rebre la primera bufetada,
la ventafocs, va entendre que el príncep,
ja no recordava res del ball, ni  la carrossa
ni tant sols, la meravellosa sabata de cristall.

Van trobar en un lloc fosc d’un bosc humit,
la Blancaneus penjant del coll d’una branca.
Cansada d’aguantar les violacions i menyspreus
dels set nans assassins i terriblement mal tractadors.

Quan la caputxeta va arribar a  casa de l’àvia,
hi va estar parlant llarga estona entre sanglots.
Com podia aquella bona dona anciana i malalta
haver aguantat tants anys que el seu avi la vexés?.

La rateta presumida, escombrava i escombrava l’escaleta,
i va trobar un dineret que va usar per comprar el bitllet
que l’allunyés per sempre d’aquell ratolí borratxo,
que dia a dia, li recordava que només era una rata fastigosa.

Aquell polític que tenia el poder de fer lleis per acabar amb tot això,
seguia pensant que totes aquestes histories, no eren més que un “cuentu”.

8.12.15

ESPAI-TEMPS


Entre el teu mar i el meu,
un petit veler solcant onades.
el teu calmós com un llençol al vent,
el meu tant brau com un volcà en flames.
Entre les teves lletres i les meves,
un munt de sensacions barrejades
les teves sempre prudents i mesurades,
les meves roents com els millors brasers.
Qui podes ajuntar espais i temps,
que s’esvaloten entre boires allunyades....

4.12.15

PÈTAL


Tanca els ulls;
imagina simplement
que ensumes
l'olor de fragància dòcil
d'una rosa simple.
Un aroma vellutat
com els teus llavis.
Ensuma només,
no palpis el volum
que malmetria la bellesa.
Simplement l'olor,
aquella olor inoblidable
de jardí de primavera,
aquell tresor pels sentits,
aquella rosa de Sant Jordi
prenyada de mots.
I quan passin els dies
i la rosa es marceixi,
guarda un pètal ennegrit
que et farà de punt de llibre,
i pensa, pensa i recorda
que en cada estria d'aquell pètal
hi han escrites una a una
les lletres d'un t’estimo.