INSOMNI

Marxo a dormir que el medicament fa el seu efecte

i necessito tancar els ulls per oblidar el vol taciturn de l’ocell

que em sobrevola les nits de pluja fina

rondant-me el cap com un rap penat en vetlla,

succionant l’aire amb les seves ales de plom volàtil,

repartint petons acaramel·lats en cada vol rasant,

omplint els racons de crits i carícies encomanadisses,

remuntant cada instant als llimbs de l'infern del somni,

obrint escletxes en cada pensament llunyà que es fon

en la foscor dels abismes de la penombra

que dibuixen els estels en les nits més llòbregues.

I se sent l’udol del llop en els boscos de roures,

i les gallines s’arrupen unes contra altres al corral

temoroses de l’ollal assassí que els amenaça.

I el lladruc insistent i monòton del gos lligat

amb una cadena extremadament curta que l’ofega,

i li escatima bocins de llibertat dia a dia, nit a nit.

I el cel que s’estripa amb cada llampec violent,

i el so explota dins l’instant del tro monstruós...

I altre cop se m’apareixen els teus ulls

flotadors de desig en mars de plata,

fars en la foscor, que m’acosten i m’allunyen,

que m’avisen i em protegeixen... i que també em meravellen.