De vegades una abraçada et salva la vida,
t’omple d’oxigen net i pur els pulmons
i et fa bullir aquell tant per cent d’aigua
de la que diuen que els humans estem fets.
A voltes una abraçada serveix més que un petó,
i aquella escalfor quasi orgàsmica t’acarona.
No cal sentir la pell, no cal res més que l’instant
en que obres els braços i t'envaeix aquella aroma,
l’olor de pell, de colònia, de sabors, de vida
i tanques els ulls i t’enganxes a aquell cos
que et transporta a tots els llimbs imaginables.
