28.6.15

EL BES


Aquell  instant
van passar pels seus ulls
mil visions cromàtiques delicioses,
mil sensacions, mil formiguetes.
Va sentir com els seus llavis
assaborien la pressió dolça
dels llavis intrèpids d’ell.
Tota la intensitat d’aquell desig
va córrer de manera enjogassada
per les venes, les artèries, el cervell,
els músculs de la llengua,
aquell cor que bategava intensament.
Cada porus de la seva pell es va eriçar,
cada gra d’enteniment se li esvaí.
Tot quedà aturat, inert, suspès,
com en una gran bombolla de sabó.

Quan ell retirà els llavis
no va sortir de la seva boca ni un sol mot.
Simplement s’havia convertit en un ninot de peluix,
incapaç d’explicar-li el que havia sentit,
el molt que aquell bes  li havia agradat,
i com desitjava que ho repetís.
Però no va dir res.

Simplement se’l va mirar
i el seu mon s’omplí de llàgrimes.

SHREK -Per en Roger-


Sota la màscara de l’ogre,
senzillesa, creativitat, sensibilitat.
Sota el verd  del maquillatge,
el verd esperança
d’aquell que sap el que vol
i de manera obstinada
fa de la il·lusió, el camí.
Sota l’aparença malèvola
d’un personatge tronat
solitari, brut i rebutjat,
un noi post adolescent
que destria coratges
i altres aventures.

I a la retina, ens queden encara,
els seus primers petons a l’escenari,
dolços  i a la vegada maldestres.

Es notava que els millors, els guardava,
per cada passa que li regalarà la vida.

24.6.15

PROSTIRUTES 2

Sentia l’olor a suat
barrejada amb alcohol
i  a la seva boca el gust del penis,
i la seva ment volava a la seva infantesa,
rodejada de flors, idees i il·lusions,
lluny, molt lluny d’aquella carretera.
En acabar, s’eixugava amb kleenex barats,
seia sota la seva ombrel·la  i seguia somniant,
i veia passar els cotxes amb mig pit a fora,
aliena a les mirades lascives i burletes
dels conductors masculins,
i de les acusadores de les conductores,
amb la vida endreçada i els nens a l’escola.
Ella somreia.
Era lluny d’aquella carretera,
d’aquell ball de cretins acusadors i burletes,
rodejada de flors i d’aromes
d’una pàtria de la que va venir
buscant les portes del paradís.



PROSTITUTES 1


De la batalla
només restava la cadira
sola i atrotinada que feia d’esquer.
Una vegada més ella havia perdut
i de la guerra, n’havia tret vint euros,
bruts i mesquins, com la seva feina.
Altra vegada el líquid escampat,
mostrava el camp de batalla abatut,
una guerra sense cossos mutilats,
sense metralla als camins,
sense morts a les voreres.
I amb una sola víctima,
la seva engolida dignitat.

21.6.15

ULLS

Parlen de tu,
ho diuen tot, brillen,
segur que empetiteixen
quan rius o tant sols somrius .

Parlen de tu.

Cada vegada que parles,
que respires, que badalles,
que deixes anar un sospir.
i brillen, i brillen i brillen,
com estels fugaços,
com Venus, per sobre la lluna.

I altra vegada parlen de tu.

Es desviuen per il·luminar
el teu rostre planer i agradable,
es converteixen en fars
quan la fosca de la nit t’abraça.

I aleshores..., doncs si, parlen de tu.

I es tanquen com persianes
quan la son confon els teus somnis,
i aleshores, en posició de descans...

...ho has endevinat, també parlen de tu.

Descansen relaxats i somnien
i s’obren pas entre les tenebres
sabent-se vencedors de cada batalla,
de cada barricada, de cada entrebanc.
Els teus ulls, parlen de tu
i et bressolen  el rostre
com un infant acabat de néixer....


...I evidentment, parlen de tu.