MIRALL DE GAT I GOS

El gat
espera a la finestra majestuós
una oportunitat
per fugir a corre cuita, del gos.

MIRALL DE FLAUTISTA

Amb la teva flauta i sense faristol,
has adormit la lluna, la pruna, vestida de dol...
Per tornar-te el favor, ella et besa el clatell,
bressolant el teu somni més bell.

MIRALL DE FOLLET I BOLET

Rius de manera tendra i maliciosa
ben amagat a la panxa del bolet,
ves a saber quina metzina al·lucinògena,
t’ha trastocat el que duus, sota el barret

DON'T WARRY, BE HAPPY

Sentíem com l’aigua picotejava el teulat,
i queia alegre per les canaleres,
de tant en tant ens donàvem la mà
tot deixant que els somnis ens segrestessin.
Sentíem la musiqueta suau de la ràdio
Don’t warry....be happy!!!,
i jugàvem a imitar el xiulet que seguia.
Havíem fet del nostre món una barricada,
res ni ningú era prou fort per ensorrar-nos.
Ens crèiem amb el dret d’exigir a la vida,
un espai per nosaltres, un habitacle d’amor.
Don’t warry...be happy....!!!!
Que poc podia imaginar el cantant enllaunat
el poc que ens preocupava res, i el molt feliços que érem.
Sabíem però que tot era fictici,
que el mon rodava per altres canals
que potser mai els llavis fregarien la pell de l’altre.
Però ens entossudíem a pensar
que les il·lusions valen la pena,
i encomanàvem els nostres sentiments,
a una simpàtica bruixeta de cartró, que ens deia...
No t’amoïnis....sigues feliç!!!!

CAPTURAR L'INSTANT

Capturar l’instant en que la llàgrima besa l’onada,
llàgrima d’enyor mesclada amb mots.
Nodrir-se del murmuri cadenciós del mar,
i llançar-se atzarós a impregnar-te d’amor.
Veure uns ulls a l’infinit del límit de l’aigua,
allí on la lluna s’amaga lasciva picant l’ullet,
fugint del crit esgarrifós de la gavina.
Crit de llibertat...
On ets que no et veig?

PALESTÍ

El poeta cubà Luis Rogelio Nogueras, va escriure davant la porta d'Auswich, aquestes paraules:
Ante estos edificios desiertos, ante las rejas electrificadas, ante la herrumbrosa puerta del horno, donde fueron incinerados, padres, amigos, esposas, hermanos, niños que en el último instante envejecieron millones de años, pienso en ustedes, judios de Jerusalen i Jericó.
Pienso en ustedes hombres de la tierra de Sion, que estupefactos, desnudos, ateridos cantaron el hatikvah ante las camaras de gas. Pienso en ustedes, y en vuestro largo y oscuro camino desde las colinas de judea, hasta los campos de concentracion del III Reich.
Pienso en ustedes y no acierto a comprender, como olvidaron tan pronto el vaho del infierno.

Tètricament, sota la pluja,
es balanceja el cos sense vida del nen palestí
lligat de manera maldestre a la llitera,
a lloms dels amics que criden venjança.
A la freda mà, una màgica margarida
plena de pètals que nomes diuen no.
A l’altre, una pedra,
companya de l’odi, amant de la ira.
El joc macabre es acabat,
Yahvé ha dictat sentència
i al mon, se li en fot la seva pàl·lida cara,
els seus ulls perduts, el seu mocador al cap.
Ara ja només és una imatge televisiva
massa recurrent
Plou,
i les gotes insistents es riuen del mort i de qui el vetlla.

ÀLEX

la manta al coll,
un cabasset i la cara ben desperta,
que el mon es una joguina
massa bonica per badar.
Tot és massa ple de coses,
i el cel és tant immens, tant blau,
que no sabria per on començar.
Si per les llums de la festa,
o pel tro de la tremenda mascletà,
pel coratge i bogeria dels moros,
pels colors intensos dels cristians.
Tot està posat per a mi,
tot relluent, per estrenar,
el mon és una immensa bola
amb tot de misteris per gratar.
Mare, de gran, vull ser llauraor
omplir-me els pulmons llaurant
d’aquesta bonica terra
d’aquest país meu, excitant.

IMATGE MARINA

Mar als teus ulls
oratge salat de matinada,
no sabrem mai per quins esculls
hissarem la bandera enamorada.

Caminarem sobre la sorra tots dos junts,
catifes d’algues i curculles ens amaren.

PLAER

Amarats de suor,
ja no cercàvem altre cosa que el plaer.
Gelosament enamorats
esperàvem un miracle dins el bes.
Les hores esdevenien aliades,
no deixant-nos reposar, entusiasmades...

EN LA LLUM D'UNA FOTOGRAFIA

Els teus ulls mirant-me a mi,
engalanats de color de caramel,
Pintats de pols del mag Merlí,
com abelles alegres, al rusc de mel.
Ulls clars de vesprada adolescent,
joc de carícies amb moviments savis,
fregant la pell bullent, incandescent,
i un petó se t’escapa d’entre els llavis.
Ulls de bruixa de màgia emblanquinada
que aprofiten per convidar-te a sortilegis,
que t’acosten amb cançons la matinada
i t’omplen els matins de privilegis.

A traves dels sons la teva veu
em regala sensacions de melangia,
em remou els sentiments de cap a peus
i em nodreix els pulmons de poesia.

POLS DE PÈTALS

Pols de pètals, aiguabarreig de petons
dins l’aroma de la rosa
- no és una rosa qualsevol, és la teva-

Màgica espurna d’il·lusió continguda,
de sentiments pròfugs i saliva a flor de pell.

Que els Deus conservin la llum dels teus ulls,
closca inviolable del més plaent desig.