23.1.16

LA DARRERA SORPRESA

Quan creus que la tarda s’esmuny
sense possibilitats de cap altra sorpresa,
surts a l’eixida i veus la lluna plena
que treu el cap entre els cirerers adormits.
Quan penses que la pau no te nom ni cognoms,
ella engalanada esquitxa els roures i oliveres,
les alzines i argelagues, les pomeres i els sembrats
i els dona aquell toc amablement  aristocràtic,
aquella pinzellada magistral que acaba el quadre
que no te més firma que la pròpia natura.

Quan creus que el diumenge mor, sense pena ni glòria,
s’alça el teló d’una nit absolutament meravellosa.

22.1.16

EL FAR

Cada 3.7 segons
surt de la fosca
un conat de vida.
S’engalana el mar
de la seva llum,
Com un nadó
m’il·lumina
la cara embadalida.
Rastreja els sembrats,
les cases, els porxos.
Tot és foscor
en els 3.7 segons
que resten
fins que una altra vegada
el sol fictici
ens retorni a la vida
ens regali la llum,
ens besi la cara,
com un infant
recent nascut.

T'ESTIMO

T’estimo.
T’he enviat una sol·licitud d’amistat.
T’he deixat tres likes
en la teva foto de perfil.
He fet un shared your post
en el teu post de gatets.
He obert un hashtag
amb el teu nom
que ha estat trending topic,
només amb els meus comentaris,
on es llegia guapa, guapa, guapa.
T’he posat emoticones amb cors
en cada element que has compartit.
He creat un grup d’amics
i l’he omplert amb tots els meus perfils.
En el meu estat sentimental
hi he posat, “en una relación”.
A les creences religioses
hi he afegit cristià ortodox,
que és la religió que tu practiques.
En les aficions he posat també,
la natació sincronitzada
que tant t’agrada....
T’estimo.
No entenc la teva reacció al meu primer xat...
No se perquè em vas dir “vete a tu pueblo!!”....

17.1.16

MILERS DE BAVES

Com si d’un monstre benigne es tractés,
el mar escup milers de baves salades
inundant l’espai de l’estimada ciutat.
Xopen les siluetes afortunades
i divertides que juguen a esquivar-les.
Dibuixen un espectacle únic de so,
d’humitat, d’olors i salnitres.
S’alcen majestuoses sota el blau cel,
construint castells efímers a l’espai.
Apareixen, es deixen anar i desapareixen
com en un joc d’infants entremaliats.
Com si la natura en veure’ns avorrits
ens volgués regalar imatges irrepetibles.

13.1.16

HISTORIES -Arran d'una conferència sobre un roder, anomenat "Carinyo"-

Cal explicar històries,
totes, quantes més millor.
records d’infantesa
de barri, de gent coneguda,
de gent desconeguda.
de pares a fills, d’avis a nets,
de besavis a besnéts.
siguin veritat, siguin mentida,
siguin llegendes o somnis.
Cal explicar histories,
dels avantpassats,
dels que potser vindran,
de bandolers o drapaires,
històries de barri o ciutats.
Histories a cau d’orella,
en parella, en grup,
en tertúlies o conferències.
Cal explicar-les abans que morin,
abans que el pas del temps
i la cruel i absurda deixadesa
les esborri per sempre.
cal explicar històries,
perquè la historia
ja l’escriuen els vencedors,
i cal fer-ho perquè hi ha pobles
que sembla que tinguin alzheimer.