TU, EL SOL I LA LLUNA

Primer el sol, la lluna i després tu.
Sí, tu, riallera i consentida,
enginyosa, bonica i atrevida.
Tu per tot arreu, els teus ulls,
la teva imatge repetida,
per davant de les estrelles,
més veloç que cap cometa,
calidoscopi als meus miralls,
milers de vegades reflectida.
Tu amb el teu llenguatge desimbolt,
la teva mirada altiva i furtiva,
el teu serrell mig escolar
les teves ínfimes faldilles.
Les teves mans pel meu cos
passegen com les formigues.
Tu i només tu i després el sol, la lluna...
i les tristes estrelles que ja no il·luminen.