27.3.10

REFOTUDA PRIMAVERA



D’on vens amb aquesta olor de romaní?.
No veus que la primavera serà curta?.
Que els ocells niuaran sobre el teu front
mentre tu mires encuriosida com floreix la farigola?.
Seguiras esperant que creixi la ginesta sense fer res?.
Trepitjaran les teves passes el terra que fa uns pocs dies era gebrat?
I els pulmons? Creus que són bones pels pulmons aquestes flaires?
I no diguem dels ànims...deixaras que el teu cos es vitalitzi
tant sols per l’influència d’una punyetera estació?.
De veres no penses fer res per fer que passi de seguida?.
No penses obviar tanta falsa il·lusió cromàtica, tanta olor, tanta alegria?.
Et deixaras portar per l’exaltada fragilitat dels dies que s’allargassen?.
No et fot veure com s’escurcen les faldilles de les joves,
com s’allarguen els escots, com la gent somriu després del fred?.
Em sorprèns, en serio que em sorprèns,
veig que has optat per ser feliç i no ho entenc.
Amb tanta crisi, tanta desgràcia, tants mals de cap, tant d’atur
i tu saltant pels marges... visca la primavera, visca la primavera!!...
Tu mateixa, però saps?, en pocs dies, tot es torrarà sota el sol justicier,
i tornaran les boires reparadores de la tardor,
i els nadals alegres de El Corte Ingles,
i aleshores, que et quedarà de la refotuda primavera? Ni el record...
En aquest mon hem vingut a patir estimada amiga
I si no ho entens, sempre quedarà gent assenyada
-i sobretot alèrgica- com jo, per recordar-t’ho.

15.3.10

NEU A LA PLATJA


Seiem nus a la platja escoltant la brisa
amb tots els sentits en estat d’alerta
les nostres mans s’entrellaçaven fortament
mirant l’onatge salvatge després de la tempesta.
La neu havia deixat els nostres cossos gelats
i ens havia transportat com nens petits
a la mes tendra infantesa, mirant les volves
que juganeres, havien transformat el paisatge.
la meva ma buscava el borrissol del teu sexe
i els dits intrèpids cercaven la seva humitat penetrant.
Tu jugaves amb la pell que s’aixecava prop del pubis
i l'anar i venir de la teva ma, succionava tot el salnitre,
mentre la meva vista dibuixava horitzons inabastables,
llocs on el desig és intens i inigualable,
terrenys abruptes, on el descontrol s’ensenyoreix,
on els llavis s’obren de bat a bat, on la respiració es trasbalsa
llocs on, en un instant grates el cel amb ungles de porcellana
i la brisa, et retorna en pocs segons a una terra flonja,
on tot esdevé un paradís de pau.

2.3.10

ABSÈNCIA


Avui tampoc hi ets
i en la teva absència hi descobreixo nuesa.
Em passejo sol i abatut en el record de la teva pell,
com en un recorregut plaent per la teva essència.
Endevino el gust dels teus llavis desapareguts
tant sols en la buidor del teu no ser-hi,
i em deixo anar gronxant-me entre els teus pits.
Avui amenaça pluja i en la humitat de l'ambient
n'imagino la teva en el palmell de la meva ma,
entre la destreça dels meus dits àvids de tu.
Avui tampoc hi ets i et sento molt present.